El Mercadal d’Eduard Toda

«En tals festas, era de rúbrica que la Plassa no quedés en vaga. L’animació may hi faltava, puig que ja era sabut que per la tarda hi hauria la inevitable Salva de morteretes, y per la nit gran iluminació ab gresolets de color. Totas aquestas diadas nos divertian molt, més al fons del cor hi deixavan un sentiment de tristesa. Hi havia massa gent per la Plassa, estava invadida , no s’hi podia córrer. ¡Semblava que ‘ns haguessen pres un tros de casa nostra.»

jocmercadal

Jugant al Mercadal, dibuix publicat a L’Esquella de la Torratxa, 3/11/1888

El text d’Eduard Toda, publicat el 1888, evoca el Mercadal, a partir dels seus records d’infantesa, com a espai de joc i de festa. De jocs de temporada, de corredisses de fanal a fanal i de pilotes que rebotades amb fúria contra les pedres de la plaça podien arribar a trencar algun vidre. De diades e festa, de discursos polítics i de balls al carrer per Carnaval, de solemnitats i guarniments. De municipals enfadats i botiguers. De mercat al matí  i de la plaça buida, plena de tronxos i fulles que el Tano de la brossa recollia.  Descrivint l’ambient i reivindicant la plaça com l’espai natural de relació entre la canalla.

Aquest dijous 30 de juny s’inaugura, al Museu de Reus, l’exposició «Eduard Toda i Güell (1855-1941): de Reus al món», aproximació a la riquíssima trajectòria vital —cònsol, egiptòleg, escriptor, defensor i gestor del patrimoni cultural—d’un reusenc que va córrer mig mon. Una mostra que ens vol fer viatjar de Reus a la Xina, a Egipte, a Sardenya o a Londres per tornar a Escornalbou, a Poblet i a Reus.

Una mostra per apropar-se a Eduard Toda, un reusenc impregnat de l’esperit de la Renaixença, que descobreix el món i vol redescobrir un país, la seva història i el seu patrimoni, un país que es reivindica amb identitat pròpia.

L’obertura d’aquesta exposició tancarà, si fa no fa, el període de més activitat col·lectiva, social, cultural i festiva de l’any. «Eduard Toda i Güell (1855-1941): de Reus al món», però, es podrà visitar fins a començaments del 2017.

L’exposició, a la seu del raval de Santa Anna, prop d’aquest Mercadal on Toda explica haver vist posar les lloses de pedra, «las he torrat ab los fochs de Sant Joan, las he vist calcinar en dies de revolta; més res pot haverlas tant gastadas com mon pas incessant de minyó. ¡Quants parells de sabatas m’hi deixaren allí las solas!»

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s