Festes de proximitat

caramella35web

La revista Caramella —que edita l’associació cultural d’idèntic nom, amb seu a Prats de Lluçanès— dedica el seu últim número (35, juliol-desembre 2016) a les festes de barri i de carrer, aquelles que en definitiva tenen com a referent principal una part de la comunitat local. Festes, molts cops, que s’organitzen amb motiu de la vuitada de Corpus o de celebracions patronals que poden estar vinculades a antigues capelles dels portals de muralla o bé a oficis presents en alguna part del territori urbà.

Més enllà d’aquests orígens històrics, moltes antigues festes de carrer i de barri han estat, i han arribat fins a l’actualitat, com a festes de proximitat. Festes veïnals autogestionades, des de molt abans que el concepte fos encunyat, són celebracions obertes al conjunt de la població i que alhora identifiquen les persones que viuen en uns determinats carrers, competint a vegades dins una mateixa ciutat. Festes on el guarniment de l’espai urbà esdevé tret característic d’excepcionalitat —a vegades, la principal motivació de la festa— i que poden comptar amb el conjunt de manifestacions, sobretot pel que fa a gegants i nanos, propis de les festes majors.

En aquest número hi trobareu —entre altres— articles de Jan Grau, Les festes de barri. Identitats dins els municipis; Ricard Català, Les Falles. De festa de barri a festa global; Miquel Gili, Les enramades de Sallent; Roser Reixach, Les festes dels Barris de Prats de Lluçanès; Àlvar Monferrer, Festes de carrer a la València del segle XVIII… i també sobre Les antigues festes de barri a Reus, part d’un treball propi —ara, en equip— en curs, sobre aquest tipus de celebracions.

La lectura del monogràfic que proposa la revista, amb descripcions prou coincidents pel que fa a la trajectòria i l’evolució de diverses festes de barri, carrer o plaça permet obrir una necessària reflexió —que no és objectiu d’aquesta publicació— sobre la superposició, substitució, coexistència o conflicte entre identitats en el context urbà. En el passat i en el present. De com una festa amplia el seu àmbit geogràfic de referència i de com pot esdevenir eina de confrontació amb el poder municipal que s’identifica massa vegades amb un centre més simbòlic que real. Reflexions que, en el cas reusenc, cal fer en aquest moment.

Tornant a la revista, cal recordar que compta amb els habituals articles dedicats als intèrprets i grups de música popular —destacant el de Josep Vicent Frechina sobre Pep Gimeno, Botifarra— els instruments, oficis i artesans i altres aspectes de la cultura popular. A més d’un considerable apartat dedicat a comentar novetats discogràfiques i bibliogràfiques.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, publicacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s