Comunicar en vers, cantant

L’augment en l’interès pel coneixement i la pràctica de la cançó popular de text improvisat, la glosa, en les seves diverses modalitats és paradigma —i no pas l’únic— de com passat i conteporaneïtat, tradició i innovació, no només conviuen sinó que formen part d’una mateixa experiència vital. A partir d’un seguit de formes poètiques i tonades d’arrel popular, es comuniquen sentiments, s’expliquen fets o s’etziben crítiques que fan referència al present. I s’inventen o s’adapten melodies que amplien els repertoris.

És a dir que la tradició té sentit i pren força en la mesura que és actual, que respon a les necessitats de l’avui. No és en absolut la repetició mimètica de continguts i maneres de fer dels nostres avanpassats, però alhora tampoc neix del no res. No defuig en absolut l’intercanvi o la incorporació d’elements d’altres cultures però combat l’homogeneïtzació cultural, mantenint trets específics que esdevenen referent col·lectiu.

Podria parlar en aquest sentit de moltes manifestacions de la festa i la cultura popular, però si considero l’exemple de la glosa és perquè aquesta setmana s’ha celebrat a Espolla la cinquena Escola d’Estiu de Glosa —enguany dedicada especialment als romanços— i, aquest dissabte, la catorzena Trobada de Cantadors, esdeveniments de referència en aquest àmbit.

jaumearnella

En una escola dedicada als romanços, no hi podia faltar el mestre Jaume Arnella

L’esclat en la pràctica de la glosa és, efectivament, un bon exemple de refuncionalització de les pràctiques de la cultura popular —o de reinterpretació de la funció en un context social que ha canviat— i el cantar corrandes, garrotins, nyacres o romanços és, cada cop més, recurs de festa, des de la trobada d’amics o la vetllada de taverna, als combats d’habilitat, de peu pla o d’escenari. Com a eina per al treball escolar i el coneixement de la llengua. Aquests anys comencen a deixar petjada i l’edició d’enguany de la Trobada de Cantadors ha ofert un nivell excel·lent. Felicitats a la Meg, nova reina de les nyacres —de corona de cartró— en aquesta república de cantaires.

reusencsglosadors

Bon parell de glosadors…

Però el tren no s’atura i les propostes per gaudir de mostres i combats de glosa es multipliquen. I més enllà, el repte que la pràctica de cantar sigui present en tantes situacions on fa falta. Perquè cantar és comunicar, es relacionar-se, és provocar la rialla o deixar anar la crítica, és explicar històries en vers.

ITespolla2016

La reina de 2016 (Fotografia: Immaculada Tubau)

 

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Comunicar en vers, cantant

  1. Francesc Tomas ha dit:

    Gràcies, Salvador, per les teves cròniques, encertades i necessàries!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s