Avui era el dia gran de la fira de Sant Jaume que, enguany s’ha celebrat aquest cap de setmana amb la Fira del Cavall com a referent, al Parc de la festa.
La fira fou concedida pel rei Pere III, l’any 1343. Inicialment es celebrava a l’interior de la vila, entre el Mercadal, el carrer Major i la plaça de Sant Pere. Hi havia parades de tota mena: calcers, drapers, calderers, espasers, llancers, manyans, sabaters… artesans que oferien els seus productes sota la vigilància d’un mostassaf, és a dir, una persona pagada pel municipi que vetllava perquè no es cometessin abusos en les transaccions.
Des del segle XIV fins al XIX l’àrea d’influència de la fira va ser prou gran: des del Baix Camp fins a algunes poblacions dels Ports o del Matarranya, és a dir, bona part de les comarques meridionals del Principat, a excepció de l’àrea d’influència de Tortosa.
Però més enllà de la seva vessant comercial, la fira tenia un component festiu important, amb l’objectiu d’atreure els forasters i aportar divertiment al públic. El dia central de la fira era el 25 de juliol. Des d’antic, en aquest dia es matava i es menjava bou, hi havia professó, s’organitzaven cóssos –curses a peu– i es llogaven joglars per a fer ball.
En aquest dia feia festa el barri de Sant Jaume:
«Primer día de la feria en Reus. Las funciones religiosas, músicas, iluminaciones, bailes, fuegos de artificio y carreras, del barrio de S. Jaime se cumplieron ayer segun lo anunciado en el programa. El primer premio en la carrera de hombres lo ganó el vecinos de Montblanch, el mismo que hace años lo ha conseguido siempre y que hasta ahora no ha encontrado rival ni competidor entre los habitantes de este campo. Las sacristanas se presentaron lindamente ataviadas y ostentando en su cabeza los artísticos peinados que de algún tiempo a esta parte hacen lucir y dan fama a las graciosas menestralas.» (Diario de Reus, 26/7/1863)
El seu aspecte lúdic resultava també potenciat per la coincidència amb les festes del barri de Santa Anna que tenien com a diada principal el 26 de juliol. Les festes d’aquest barri, potser unes de les més lluïdes de la ciutat al segle XIX, comptaven amb la presència de grallers, danses, exhibicions castelleres, balls d’envelat, diables o castells de focs, esdevenint així una potent oferta festiva que complementava l’activitat estrictament comercial. Aquest era, sens dubte, un dels moments de l’any amb més intensitat festiva i amb major presència de forasters, com una mena de segona Festa Major d’estiu.
«Escriben de Reus que, a juzgar por los preparativos que se notan en posadas, tiendas y cafés, el movimiento que se observa en algunas sociedades de recreo y por lo que se dice en proyectos tocando a diversiones públicas, todo induce a creer que la próxima feria en Reus será una de las más animadas que han tenido lugar en estos últimos años.» (La Correspondència de España, 12/7/1863)
A la segona meitat del segle XIX, la importància econòmica de la fira va anar minvant, si bé es conservà amb un caire local i també en la seva vessant recreativa amb productes adreçats a la canalla i atraccions per a l’esbarjo dels visitants. L’aparició de les Fires d’Octubre —precedent del que després esdevindria la Fira de Mostres, al segle XX— va assenyalar la seva definitiva decadència com a fira comercial. La industrialització, els canvis en el mitjans de transport i en la comercialització dels productes agrícoles havia afectat, com a tantes altres fires, a la de Sant Jaume. La comparvenda de bestiar i, posteriorment, de maquinària agrícola anà minvant fins a desaparèixer a finals del segle XX. Ara té un caire lúdic i festiu, de fira nocturna, amb sopars a la fresca i exhibicions de cavalls. També és ben característica la cursa de portadors de sacs d’avellana.
La Teiera 