A Albarca no tenim pokémons. Bé, suposo que n’hi hauria d’haver, descarregada l’aplicació corresponent en algun telèfon mòbil, perquè la seva presència és mera il·lusió digital. Però tenim moltes altres bestioles.
Per a començar, gats que no són de ningú, viuen on els hi ve de gust i de tant en tant apareixen per les eixides a veure si cau alguna cosa. Que interaccionen, més aviat poc, amb els humans, que creixen, es reprodueixen i desapareixen. Probablement, gràcies a les guineus que no s’estan de passejar pel nucli urbà i dedicar-se a empaitar gats si s’escau. Sigui com sigui, la població felina es manté en uns nivells prou mesurats.
Hi ha molts altres animalons, però esmento aquests perquè han estat protagonistes del nostre oci estiuenc. Fa dies que una gat va criar en un pati del veïnat, mantenint els gatets a refugi entre una pila de llenya, durant el dia. Res d’especial. Però, fa dues nits, el cau fou assaltat per una guineu que s’esforçà en moure alguns troncs i no sabem si aconseguí arribar a alguna presa. El cert és que alguns van quedar entre el munt de llenya, inaccessibles per a la mare.
El concert de miols ploraners i les bufades de la mare quan t’hi apropaves, feien evident el problema. A la fi, intervenció humana, rescat dels tres afectats i proposta de nou allotjament a l’exterior de casa, en principi, més segur. La guineu, mentrestant, es deixava veure pel territori, sense por. Els gats grans li plantaven cara.
A la nit, la mare els va retrobar i, de moment, conte contat. La lliçó d’aquesta història intrascendent és que qui fa vacances, el gat es mira (o el pentina, si es deixa). Tampoc provarem d’ensinistrar gats com a pokemons, van a la seva.
(Fotografies de Montsant Fonts)
