Una festa reusenca al juliol

Aquest cap de setmana s’han celebrat les recuperades, o reinventades, festes del barri de Santa Anna de Reus. Després del salt qualitatiu d’enguany, amb la participació de la majoria d’establiments de restauració del barri —amb alguna excepció significativa— i els carrers d’aquesta part del nucli antic plens de gent, es pot pensar que aquesta proposta ja és una de les fites assenyalades del calendari festiu de la ciutat.
Certament, la festa ens ensenya com, a vegades, la història —en aquest cas, la importància de les antigues festes del barri i la presència del castells com a component destacat— s’alia amb el present —amb el fet que els Xiquets de Reus tinguin el seu local al carrer Rosic— per a motivar una reinvenció que, en pocs anys, s’ha anat consolidat.

20160730stannaMFJ

Una xerrada parlant de la història de les festes de barri va servir per a presentar l’últim número de la revista Caramella (Fotografia: Montserrat Flores)

Participació d’establiments comercials, amb proposta gastronòmica —les tapes de Santa Anna—, però sobretot ambient: guarniment dels carrers, algunes enramades —insisteixo que la decoració de l’espai urbà és cabdal en la creació de l’excepcionalitat festiva—, tast de vins, cinema a la fresca, sindriada, tallers, jocs, sopar de jo porto

Sense oblidar que el dissabte el Museu de Reus —al raval de Santa Anna— oferia entrada lliure a l’exposició «Eduard Toda i Güell: de Reus al món» i a la permanent de Prehistòria.

Tarda castellera amb els Xiquets de Reus (4d8, 2d8f, 3d8), els Brivalls de Cornudella (3d6a, 4d7, 2d6) i els Xiquets de Cambrils (3d6, 4d6), i els pilars de comiat. I també cercaviles pels carrers del barri amb les bèsties festives que hi resideixen habitualment —el Bou i l’Àliga petita—, gegants convidats, de Mont-roig, bon ritme amb Enxancarra i música a la nit.


En definitiva, un èxit pel qual cal felicitar el sagristà i a tothom qui hi ha col·laborat. Personalment, és clar, que em satisfà —vaig tornar a prometre que, un any o altre, acabaré el llibre sobre les antigues festes de barri—, i només em dol, i molt, haver vist el Casal Despertaferro tancat. Que hi ha establiments que no col·laboren, privatitzen l’espai públic i fan pressió a l’Ajuntament perquè posi pals a la roda a la festa, ja ho podem suposar. Però que una entitat que reivindica la festa i la lluita, la participació i el carrer com a espai de trobada, estigui tancada aquests dies, això no s’entén gens ni mica.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s