Rastres de la guerra a la muntanya

El fet que un xiquet trobés una bomba de mà de la Guerra Civil, prop de la Morera de Montsant, va ser notícia aquest començament d’agost i va motivar una breu intervenció meva explicant que, efectivament, hi va haver combats prou durs entre serra la Llena i Montsant, o per les muntanyes de Prades, des de finals de 1938 fins al 14 de gener de 1939 —dia en què l’exèrcit republicà va haver-se de retirar de la serra Major—, i que això explica que es trobi encara material de guerra per aquests termes.

De fet, l’Adrià Aragonès i jo n’havíem estat parlant feia poc amb persones de Margalef de Montsant, amb motiu de la nostra visita al poble per a fer una xerrada sobre cultura popular. Ens explicaven que, a l’igual que en altres poblacions, la recollida de ferralla fou una activitat econòmica de subsistència en els primers anys de la postguerra i que, jugant la canalla, hi hagué algun accident. Aquests dies hem tornat a parlar d’aquesta pràctica, fent entrevistes amb Montsant Fonts, a Cornudella.

La memòria de la generació de brivalls que eren massa joves per haver estat cridats a la lleva del biberó és prou contundent: hagueren d’anar obligats a enterrar —cosa difícil dalt a Montsant— els cadàvers escampats per la muntanya amb les brigades que les autoritats franquistes organitzaren a cada població. Per cert, els franquistes van tenir cura de recollir els seus, i notificar-ho a les famílies, però els soldats republicans restaren abandonats a la muntanya. També els moros anònims, de les forces de xoc franquistes, foren enterrats i oblidats, com a Prades.

Encara avui hi ha algun detall que palesa el pas del front per la muntanya: restes de parapets i trinxeres cada cop més difícils d’observar —dalt a Montsant o a Prades, on de tant en tant s’organitza alguna caminada per anar a veure les que hi ha a l’entorn de la població. I, com a exemple que he fet servir més d’un cop, el fet que quatre campanes d’ermites de Montsant —Santa Magdalena, Sant Antoni, Sant Bartomeu i Sant Salvador— siguin fetes amb la part superior d’obusos.

campanes

Campanes d’ermites a Margalef de Montsant i a Ulldemolins

Fa pocs dies, observava a Capafonts una curiosa peça, el suport d’una planxa de ferro, de les emprades per a la roba, amb la falç i el martell trepanada. Estri domèstic, potser utilitzat per l’exèrcit durant la guerra o ves a saber. L’emblema comunista potser sembla fet posteriorment a la fabricació de l’estri, però es troba afectat pel rovell com la resta. No en tinc cap altre referència.

suportplanxa

Els rastres de la Guerra Civil poden ser, doncs, físics, però també en una memòria esbiaixada per la por. Encara costa parlar de la guerra, sobretot dels fets més propers. Massa persones han callat —i ho entenc— quan n’hem volgut parlar.

Enguany, que fa vuitanta anys de l’inici del conflicte, pot ser un bon moment per anar recuperant la memòria dels fets amb voluntat d’interpretar —més enllà de quedar-nos en els tòpics— i explicar cada context. Des d’aquest coneixement, necessàriament crític, la memòria ens serà útil per al present.

 

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s