Ahir, 7 de setembre, el Ball de Diables de les Borges del Camp va acompanyar la imatge de la Mare de Déu de la Riera, encapçalant la professó que la trasllada des de la seva ermita a la parròquia. És un ritual que es repeteix d’any en any. La presència dels diables a la festa és documentada des del segle XIX i potser les festes que van tenir lloc ara fa cent anys, amb motiu de la coronació de la imatge, van contribuir a consolidar-la. De fet, un dels mèrits de la tradició local és la continuïtat del ball durant tot el segle XX i fins avui, excepte en els anys de la Guerra Civil.
El foc dels diables entre oliveres
Un ball en què els diables caminen entre els arbres, creuen la riera i entren amb gran intensitat de foc per l’anomenat Pont de l’Oriol. Ara hi ha força gent que fa el recorregut amb ells, compartint espurnes i trons. Hi ha qui diu que és un correfoc, però el cert és que no corre ningú. Després de l’entrada de la imatge a la vila —que hom pot interpretar com la representació simbòlica del triomf del bé sobre el mal— les salutacions i el cant de la Salve, els diables hi tornen i la professó continua per portar a la patrona, després de veure el castell de focs, fins dalt al Replà, on els diables aturaran una estona més el pas de la imatge fins que, ja sense foc, aquesta entri a l’església. També aquí hi podeu trobar simbolismes. O no, però en tot cas, dubto que es pugui reduir aquest ritual centenari a considerar-ho un mer correfoc.
Camí del poble
Per cert, abans el castell de focs es tirava dalt, al costat de l’església, però ja fa anys que per una raonable mesura de seguretat va passar a disparar-se des del pati de l’escola. Només en resten artificis de pal i, sobretot, la típica capelleta il·luminada amb bengales.
Encendre la carretilla amb les flames d’un civader cremat, segur que porta bona sort
Això és sabut i ho he explicat més d’un cop, però em sembla que convé recordar-ho. Per cert, als programes de festes que reprodueix la premsa molts cops no hi surten esmentats els diables. De fet, fins fa ben pocs anys —la colla neix a la dècada de 1980— el ball de diables consistia en anar a llogar vestits a Reus, a títol individual, comprar les carretilles a ca l’Espinós i cremar davant la professó. I tampoc era notícia, només el que es feia i s’ha fet cada any.
Cada diable porta la seva pirotècnia
Personalment, la Festa Major de les Borges assenyalava la fi de l’estiu i la visió dels diables borgencs és el meu primer referent en la pròpia passió pel foc festiu i la pirotècnia. El ritual de foc amb que acaba l’estiu. I ara que perdem significats m’està bé de recordar-ho.
La Teiera 