Diables i àngels a cobert

20160923ballstmiquel01

Del riquíssim repertori de balls parlats amb que havia comptat la ciutat de Reus —capital d’aquest gènere de teatre popular al segle XIX, segons Bofarull— n’ha perviscut un, de caire religiós, que només surt al carrer en festivitats assenyalades, el de la Mare de Déu. I se n’han reinventat dos, el de Dames i Vells i el de Sant Miquel. Tots dos compten amb referències documentals prou antigues. Tant que el Ball de Sant Miquel no seria sinó l’antic ball parlat dels diables, desaparegut a Reus al primer terç del segle XIX per donar pas al model de ball de diables de participació individual que ha arribat fins al present, i que pou reescrit i representat, si més no a la comarca, a la segona meitat d’aquell segle.

Però no ve a tomb ara parlar d’història. És clar que un ball parlat com el de Sant Miquel no es podia recrear sense l’existència d’una colla estable de diables. Però no és menys significatiu que els dos balls que, ja al segle XXI, s’han consolidat en el panorama festiu de la ciutat siguin de caire burlesc. D’una banda perquè la sàtira i la provocació són components importants de la transgressió festiva i, de l’altra, perquè permeten una constant actualització dels continguts, fent referència a persones i fets, i dels petits recursos escenogràfics —sembre a l’abast del carrer— mostrant com la tradició aquí consisteix precisament en innovar.

20160923ballstmiquel03 20160923ballstmiquel02

Dit això, que es podria dir cada any, voldria apuntar que la representació d’enguany —a cobert, excepte en les enceses, per raó de la meteorologia adversa— ha estat una de les millor que he vist d’aquest ball. És clar que el repte continua essent el deixar els paperets amb els versots nous de l’any, que sovintegen. Però bé, a la fi, també forma part del joc i la representació ha estat àgil, divertida i amb alguna interpretació memorable. Els diables han estat derrotats un cop més per unes forces celestials que, amb parla clara i entenedora, els han engegat a nodriza.

La parella que formen Llucifer i la Diablessa ja és un clàssic. L’haurem d’afegir a aquelles que, en la història del teatre popular local, es coneixen de les representacions dels Pastorets o del Cuan Tanorio.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s