Eduard Toda i la cultura popular

En el transcurs de l’Any Toda a Reus, en commemoració dels 75 anys de la seva mort, hem tingut l’oportunitat d’apropar-nos a la rica trajectòria biogràfica d’Eduard Toda i Güell (1855-1941) —un reusenc polièdric—, conèixer les seves aportacions com a orientalista, egiptòleg, bibliòfil o el seu paper en la reconstrucció del monestir de Poblet.

Aquest dimecres 28 de setembre, a l’Arxiu de Reus, en tornarem a parlar. Aquest cop, incidint en la seva vinculació al coneixement i la difusió de la cultura popular —les cultures populars, de fet— entenent aquesta com les formes de vida, d’expressió artística, els costums o les pràctiques socials pròpies d’una comunitat. De la seva vessant com a etnògraf de les creences o pràctiques socials i culturals d’indrets més o menys llunyans, com la Xina o l’Egipte, a la proximitat de la pròpia ciutat, destacant també la seva tasca en el recull de la indumentària, dels costums i la literatura popular catalana a l’Alguer, en la seva estada a Sardenya.

Un aspecte de la seva personalitat que ja el 1991, Lluís Calvo destacava en considerar-lo «un estudioso olvidado en el panorama de nuestra Antropología» tot apuntant el seu interès per la museística, a partir de l’obtenció de peces singulars, la formació de col·leccions o la seva defensa de la importància dels museus, amb una clara visió romàntica. Toda reivindicava, cap al 1887, un museu dels pobles de l’antiga Corona d’Aragó i encara el 1925 proposava la creació d’un Museu d’Etnografia Tarragonina a Santes Creus.

4 R

Eduard Toda (Cedida per Maria Pallach Estela).

En una segona meitat del segle XIX en que la mobilitat de les persones arreu del món va en augment i les comunicacions s’agilitzen cada cop més, Eduard Toda és un viatger. Ho és per raons professionals, però alhora per una voluntat de conèixer el món que caracteritza altres personatges del seu moment, per un esperit de descoberta que aprofita —és tòpic recordar aquí que Jules Verne va escriure La volta al món en 80 dies, el 1872— les innovacions tecnològiques que possibiliten cada cop més rapidesa en els desplaçaments i la comunicació entre les persones i els territoris. Un viatger que s’interessa per la cultura i la manera de viure dels pobles que visita com la Xina o Egipte.

Tanmateix,la recerca d’Eduard Toda a Sardenya, més enllà d’encavalcar-se en el temps amb altres viatges, obeeix a altres raons que la descoberta de l’exotisme, al contrari ens apropen a la implicació de Toda en la reivindicació de la llengua catalana i la reconstrucció del país. En la seva producció sobre Sardenya i l’Alguer hi ha articles sobre els costums i la història dels pobles de l’illa, amb una voluntat etnogràfica i un clar rerefons de recerca de la petjada catalana. Toda recull cançons populars i religioses, poesia popular, festes, solemnitats i vots de poble en diversos articles. O s’interessa per la indumentària, col·leccionant retrats de tipus populars.

tipus_sard

Tipus sard (Fons Eduard Toda/ Arxiu Fotogràfic de Barcelona).

Aquest interès d’Eduard Toda per la cultura del país té un reflex directe en les nombroses referències al costums i a la literatura oral que apareixen en els seus articles de caire històric o memorialístic sobre Reus. També recorda els jocs tradicionals de la seva infantesa.

Aquí, un cop més, la llengua esdevé el fil conductor de l’aproximació d’Eduard Toda a la cultura popular: les particularitats en el lèxic, les parèmies o les facècies i relats més o menys llegendaris que es vinculen a personatges o a fets històrics són prou presents en la seva obra. A l’igual que havia fet amb l’Alguer, l’any 1888 Eduard Toda envia a Marià Aguiló un petit recull de cançons aplegades a Reus.Tot plegat, exigeix posar en valor i destaca la importància de la tasca d’Eduard Toda i Güell també com a etnògraf, tant de cultures exòtiques com del seu propi país.

Dimecres 28 de setembre, a les 7 de la tarda
Conferència de Salvador Palomar, Eduard Toda i la cultura popular.Tot seguit, hi haurà una mostra, a càrrec de Laia Pedrol, de cançons populars aplegades per Eduard Toda.
Arxiu de Reus (C/ Antoni M. Claret, 3)

 

 

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s