Repensar l’urbanisme de Misericòrdia

Després de trenta-cinc anys de reinvenció i dinamització de la festa de Misericòrdia, la celebració s’ha consolidat plenament com la segona Festa Major de la ciutat. Efectivament, l’inici de l’anada de les manifestacions festives de la ciutat al santuari —en els primers anys, només a la tarda— és una fita cabdal en la història d’una festa relativament recent, de la segona meitat del segle XX. En l’actualitat, milers de persones acompanyen, matí i tarda, els grups festius i es concentren al santuari amb motiu dels actes religiosos, l’esclat de festa que suposa l’arribada de gegants, bestiari i danses, la baixada dels diables, l’exhibició castellera, el ball d l’Àliga… fins acabar amb la carretillada i el castell de focs.

misericordia

Consolidada la festa del 25 de setembre com un dels grans referents culturals de la ciutat, potser és moment de repensar l’urbanisme de la plaça del davant del santuari. Efectivament, el passeig acaba en una rotonda que canalitza, durant tot l’any, l’important fluxe de vehicles que circulen per aquest indret. Excepcionalment, com ha de ser, en el dia de la festa es talla el pas de vehicles, però l’espai potser no es va dissenyar precisament per a grans concentracions festives. Cal recordar que la festa s’ha anat fent gran: a la dècada de 1980, danses, castells o —fins i tot— l’encesa dels diables, s’encabien en el parc del santuari, al costat de l’edifici.

En una part de la ciutat en què, afortunadament, l’abundància d’arbrat és prou gran, pensar en una plaça a nivell de sòl i sense arbres, que possibiliti la visió de la façana del santuari sencera des de diversos angles, pot ser una bona mesura.

De ben segur que hi ha diverses fórmules, des d’un espai habitualment inaccessible per als vianants —excepte en dies assenyalats— amb gespa o empedrat —hi ha places digníssimes amb empedrats, no tot ha de ser ciment— fins a propostes tan agosarades com vulgueu, com soterrar el pas dels vehicles pel davant del santuari de forma que el passeig arribi a la mateixa porta.

Els experts ja faran els seus estudis i les seves propostes. Jo no en sóc, en absolut. Però se m’acut que si volem que la plaça davant del santuari esdevingui el Mercadal de la Festa Major petita, caldrà anar repensant l’urbanisme de l’indret.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Repensar l’urbanisme de Misericòrdia

  1. Gabriel Bosques, arquitecte. Gerent-coordinador de Servis Territorials. Aj dd Reus ha dit:

    Molt interesant la reflexió i agraït de proposar-nos una mirada nova sobre un indret de la ciutat. Interessant l exercici de fer un espai públic on convisquin cotxes amb vianants (a Europa hi ha molts exemples).
    No dubti que ens fem nostre la idea i treballarem per que aquest espai guanyi peatonalitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s