Cançons de l’Alguer i de Reus

Aquest dimecres 28, en el marc de la programació que la ciutat de Reus dedica a la figura d’Eduard Toda i Güell, vaig parlar del seu vessant com a etnògraf de cultures populars exòtiques, en els seus viatges a la Xina o Egipte, però també de la seva recerca de la petjada catalana a Sardenya, aplegant notícies sobre pràctiques culturals, la religiositat o les festes i, sobretot, la llengua catalana a l’Alguer.

file-29-9-16-10-31-29

(Foto: Elisenda Cristià)

Es tractava d’una aportació sobre un àmbit concret, en un moment en què ja s’han organitzat diferents conferències sobre la polièdrica trajectòria vital del personatge i en què es pot visitar la recomanable exposició Eduard Toda i Güell (1855-1941): de Reus al món, fins el 7 de gener de 2017.

El 1887 Toda publicà l’article Cansons populars catalanas a Sardenya, on recull diversos exemples de cançons de bressol, moixaines infantils o balades aplegades de la tradició oral. Un recull que li proposà Marià Aguiló.

Però si la seva tasca a Sardenya és ben coneguda, ho és menys el fet que també en va aplegar algunes de la seva ciutat nadiua, Reus, que envià igualment a Marià Aguiló, el 1888, i que es conserven amb els materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Image

Full manuscrit (1888). Materials OCPC/ Centre de Documentació de la Cultura Popular. Generalitat de Catalunya

Certament no es tracta de cap repertori inèdit o excepcional, són cançons ben conegudes i que, en algun cas, s’han conservat en la memòria popular, però tenen interès perquè mostren, d’una banda, la importància que Toda atorga a la cultura popular —com ho fa amb la indumentària o els costums tradicionals— en la seva visió de reconstrucció nacional. I també perquè, per les seves idees, no s’està de recollir temes que a d’altres podrien semblar poc adients, ja sigui la cançoneta del frare blanc que ensermona una minyona o la conegudíssima corranda dels tres senyals que ha de tenir una bona figa.

I tot plegat, parlant de cultura popular i de folklore, l’activitat va acabar enriquida amb una mostra d’algunes de les cançons populars que Toda va recollir a l’Alguer i a Reus.

20160928reus02

La conferència, organitzada per l’Arxiu de Reus amb la col·laboració del Museu, va comptar amb la col·laboració de Laia Pedrol, membre de Carrutxa, que va preparar una selecció d’aquest repertori. Com que d’Eduard Toda només coneixem el recull de textos, en cada cas, va optar per tonades populars, encara avui conegudes a l’Alguer, o més o menys properes en la geografia, pel que fa als materials de Reus. Amb acompanyaments que anaven des d’una caixa de música a la guitarra, passant per la simbomba o el pandero. I un tractament que, lluny de mostrar de forma asèptica uns documents etnogràfics, volia implicar les persones assistents. Un treball excel·lent amb que l’entitat s’afegia a col·laborar en els actes de l’any Toda.

Tot plegat, va resultar una experiència ben positiva que va agradar força al públic. Un reconeixement a l’obra d’Eduard Toda que, alhora, motiva a organitzar altres activitats a l’entorn de la cançó popular que, tot descobrint un llegat del passat, pot recrear-se, adoptant nous usos i significats en el present.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s