12 d’octubre: reflexions d’un indigent cultural*

*(Segons lo ministre espanyol de garrotades)

El debat sobre la proposta de retirada del monument barceloní a Colom, argumentacions irrellevants a banda, ha comptat amb amb aportacions ben interessants sobre el tractament de determinats personatges històrics, des de la inevitable mirada present respecte el passat. Si l’objectiu era obrir el debat a l’entorn del que representà l’arribada dels europeus a Amèrica, l’esclavisme o la celebració d’una hispanitat directament hereva de l’exaltació nacional espnyola del franquisme, doncs, feina feta.

Perquè és evident que hi ha una cultura panhispànica, resultat de segles de colonització i que la petjada espanyola i catalana és ben present en molts països d’Amèrica. Reconèixer aquesta àrea cultural, que abasta la península i una part d’Amèrica, com a mínim, no vol dir acceptar en absolut aquesta hispanitat obligada, ni tampoc vol dir que la cultura catalana sigui espanyolíssima, com diu un nostrat conseller. Vol dir que som on som al món, críticament conscients de la nostra història i disposats a obtenir la independència com fa anys van aconseguir-la els estats sudamericans respecte l’imperi, però anant a millor: no canviant només els opressors de la metròpoli pels opressors locals.

Per tant, el 12 d’octubre hauria de ser un dia per al coneixement crític i la reflexió, fugint també d’estereotips còmodes que només fan malvats els veïns. Res a celebrar, cap festa imposada, i molt a reivindicar solidàriament amb les lluites dels pobles amb qui hem compartit, més per a mal que per a bé, episodis de la nostra història.

Tornant al personatge de Colom, més que els seus orígens —embolica que fa fort!— m’ha interessat l’admiració que despertava entre alguns lliurepensadors obreristes de fa una mica més de cent anys, en un moment en què el colonialisme era del tot vigent —ara també, però menys explícit— i l’esclavisme —l’explícit, també— era ben proper en el temps. Certament pot sorprendre, però, si per una banda Colom era el símbol de l’inici de la colonització, de l’espoliació material i l’explotació econòmica d’uns pobles, de l’altra, representava el navegant agosarat, disposat a trencar dogmes i combatre amb la seva aventura creences inamovibles fins aleshores. La terra no és plana i Colom fou també idealitzat com a símbol de progrés científic front l’obscurantisme de la religió.

Una mostra, a tall d’exemple, d’aquesta mena de barreja d’actituds són els articles que publica La Tramontana, periòdic lliurepensador i llibertari, editat a Barcelona pel reusenc Josep Llunas, el 7 d’octubre de 1892, amb motiu del quart centenari de l’arribada de Colom a Amèrica. Hi trobareu textos, a més del mateix Llunas, de Teresa Claramunt, de Teresa Mañe (Soledad Gustavo) o d’Anselmo Lorenzo, entre altres.

D’aquest número he tret un poema del també reusenc Joaquim M. Bartrina (1850-1880) que comparteixo amb vosaltres aquest dotze d’octubre:

«Esos que buscan leyes en la historia
o crean leyes y hechos
y se quedan después tan satisfechos
me sabrían decir que fuera hoy día
de la Europa moderna y su cultura,
si en vez de ir con ventura
(y que a Colón acompañó, es muy cierto)
a descubrir América nosotros,
los de allá nos hubiesen descubierto?

(Diréis que es imposible, mas no acierto
a ver por qué razón
no podía nacer allí Colón.
Y es natural reirse de esta idea,
porque es muy natural que quien se crea
ser rey del Universo, se eche a reir
al pensar que le puedan descubrir).»

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s