Guerra Civil i violència revolucionària

Hi ha temes que motiven l’interès del públic. El dimarts 18 d’actubre, dins el cicle que Carrutxa i l’Arxiu de Reus dediquen als 80 anys de la Guerra Civil, la sala d’actes es va omplir de gom a gom per escoltar com, amb Toni Orensanz, parlàvem de la violència a la rereguarda republicana.

Parlar dels fets violents en les primeres setmanes de la revolució que va seguir a la revolta dels militars contra la República no és còmode. El discurs del franquisme ha estat monolític i ha impregnat la societat dels tòpics dels guanyadors mentre els la veu dels vençuts s’oblidava. I, massa cops, des des de certs antifranquismes, hom s’espolsa les responsabilitats focalitzant la culpabilitat en determinats sectors de la societat o ideologies concretes.

20161018arxiu03

És del tot cert que hi hagué violència revolucionària i esclats populars que van suposar la destrucció de béns materials que avui consideraríem patrimoni cultural, assassinats i execucions sense judici. Ens cal parlar obertament d’aquesta violència i analitzar les seves causes, més enllà dels tòpics de la irracionalitat, les enveges o els odis personals, o estigmatitzar determinats corrents de pensament. Conèixer les raons que porten a les persones a actuar d’una determinada forma —i entendre no implica necessàriament justificar— ens ajuda a copsar l’excepcionalitat d’un moment en que la revolta feixista contra el govern de la República va provocar la desaparició de l’ordre establert, la fragmentació del poder, amb la irrupció d’una munió d’experiències locals que, amb major o menor violència contra els símbols i les persones que s’identificaven amb l’opressió social i ideològica sobre el poble, maldaven per començar a bastir un món nou. Com deia, després de llegir el llibre de Toni Orensanz, la revolució fou un terreny adobat per als idealistes i per a la rancúnia, per al sacrifici desinteressat o per a la venjança. Potser aquell jorn dels miserables que canta Llach o l’alba efímera d’una utopia.

20161018arxiu02

La xerrada d’aquest dijous es va centrar en dos exemples concrets, conscients de la diversitat de situacions: de dues poblacions on el nivell de violència fou notable. D’una banda, Ulldemolins, on l’esclat revolucionari del juliol de 1936 és, de ben segur, la culminació d’uns enfrontaments que manifesten la profunda fractura social i de creences que dividia el poble, que ja es va palesar en els fets d’Octubre de 1934, però sobretot —a partir de la distribució de la propietat de la terra— en llarga vaga de jornalers que es va produir entre 1911 i 1912, en els constants conflictes amb les autoritats municipals i eclesiàstiques, o en el paper del sometent. Un conflicte intern, amb una tretzena de morts, que no necessita de la intervenció d’agents forasters, a diferència del cas de Falset on l’arribada de l’anomenada Brigada de la Mort per forçar al comitè local a pràctiques més revolucionàries, comporta més d’una vintena d’assassinats,  que Toni Orensanz va descriure i documentar a L’omnibús de la mort. parada a Falset (Ara llibres, 2008).

Refer els esdeveniments d’aquells dies i sobretot, aprofundir en les motivacions i la mentalitat de les persones implicades en aquells fets és una feina prou difícil. Molts protagonistes directes van morir a l’exili o per la repressió franquista. Altres persones s’han emportat el seu silenci a la tomba per por. Durant anys, només la versió dels vencedors s’ha manifestat de forma pública. Però és una tasca necessària perquè només amb el coneixement es pot exercir la crítica. No es tracta d’obrir ferides, ans al contrari: de sanar ferides mai tancades, mostrant errors i contradiccions, però també explicant contextos i interpretant motivacions.

20161018arxiu01

Tal com vaig comentar al final de les nostres intervencions, aquest és un aspecte d’una guerra que ha marcat la nostra història recent. La xerrada s’inclou dins una proposta de commemoració dels vuitanta anys de la Guerra Civil basada en la proximitat i amb un paper destacat de la memòria personal: des de les experiències col·lectivistes o de la nova escola, a la cultura i l’oci, els enfrontaments entre els partits, els bombardeigs, els fronts propers o la repressió posterior a l’ocupació franquista, amb conferències i taules rodones que volem anar programant fins al 2019. Per conèixer i aprendre.

(Fotografies: Elisenda Cristià)

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s