La castanyera de Reus. Rosa Roig, l’Allera

Hi ha una imatge, avui molt popular, de la castanyera —persona dedicada a la venda de castanyes torrades, al carrer, per Tots Sants— com el d’una dona gran, vestida a l’antiga —algú diria que tradicional— amb mocador al cap, faldilles i davantal, d’origen rural i procedent, si pot ser, d’algun poble de muntanya. No cal dir que aquesta visió folklòrica, romàntica i àmpliament divulgada per l’escola, icona emblemàtica de la resistència als morts vivents i altres morts del Halloween, no té massa a veure amb la realitat de l’ofici: persones que amb l’arribada del fred, a la tardor i a l’hivern, es guanyaven la vida, a les ciutats, venent castanyes cuites. Un ofici que, si fa no fa, ha arribat fins a temps recents abans que la venda de castanyes esdevingués una pràctica comuna per a la captació de recursos per part d’associacions, caus o esplais, amb millor o pitjor resultat segons l’experiència de cada colla.

A Reus, tanmateix, hi ha una figura, un personatge del passat que ha restat en la memòria de les generacions més grans, que sembla representar prou bé aquesta visió popular i mitificada de la castanyera: Rosa Roig Boqué, l’Allera, recordada com una senyora gran que a la dècada de 1960, ja fa mig segle, venia castanyes a la cantonada de l’edifici del Banc d’Espanya, l’actual seu del Museu de Reus, a la plaça de Catalunya.

allera

La parada de castanyes (Arxiu Antoni Zaragoza)

De l’Allera s’expliquen encara històries i anècdotes. La més coneguda, el seu tracte amb els veïns: ella no deixava diners i el banc no venia castanyes, havien acordat. Però el cert és que sovint és recordada com una persona generosa, disposada a oferir una paperina de castanyes a qui tenia gana, que complementava el seu negoci amb petites rifes… però que, en els dies de la Guerra Civil es passejava amb una pistola, o dues a la cintura.

I mirant al passat, descobrim a Rosa Roig Boqué, amb renom per l’ofici familiar, militant d’esquerres com el seu marit, l’ulldemolinenc Ramon Nebot Alabart, activista en els dies de la revolució en campanyes de solidaritat amb aquells que lluitaven al front, detinguda immediatament amb l’ocupació de Reus per part de les tropes franquistes —malgrat que també corren llegendes negres al respecte— empresonada primer a les Oblates, a Tarragona i després a la presó de dones de les Corts, a Barcelona, que perd el marit, afusellat pels franquistes i que, un cop torna a Reus, es dedicà a l’ofici pel qual es recordada.

Refer la biografia dels personatges populars, menys documentats que embolcallats de llegenda, no sempre és fàcil. Ara, gràcies a l’amable insistència d’Antoni Zaragoza Mercadé, que ha maldat per conèixer detalls de la seva biografia, i una primera recerca documental, intentarem apropar-nos a la vida d’aquesta persona, esdevinguda personatge popular, entre la memòria impregnada de rumors i el coneixement històric.

Per parlar de l’Allera ens trobarem el dijous 17 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, al local de Carrutxa (Travessera del C. Nou de St Josep, 10), amb Antoni Zaragoza. Esperem comptar amb els vostres records, o amb el record d’allò que s’explicava, i la vostra curiositat per conèixer allò que hem esbrinat sobre la seva trajectòria vital, i sobre l’ofici, també.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s