El refugi antiaeri de la Canonja

Aquest dissabte 3 de desembre, l’Ateneu popular la Mina va organitzar una visita al refugi antiaeri que es conserva a la plaça de la O de la Canonja. Em van demanar de comentar l’activitat i, amb la col·laboració d’Ezequiel Gort i altres persones de l’associació, vaig intentar fer una aproximació als anys de la Guerra Civil en què la població va patir diversos atacs i moltíssimes amenaces per la seva ubicació geogràfica.

El refugi antiaeri que actualment es pot visitar a la població es va redescobrir durant les obres de pavimentació de la Plaça de la O, l’any 2009. Ocupa el subsol d’aquesta plaça i del carrer Ravaleta i compta amb dos accessos, refets a partir de les entrades originals al refugi. En el principal hi ha una petita exposició

Com en altres indrets, la construcció de refugis, a partir de 1937, fou una forma eficient de defensa de la població no combatent davant les agressions. Ubicada entre Reus i Tarragona —les dues ciutats de Catalunya que van patir més atacs de l’aviació franquista durant la guerra, després de Barcelona— i propera al camp d’aviació de Reus, la població i el seu entorn foren un clar objectiu dels bombardeigs feixistes.

El 9 d’abril de 1937, a 2/4 de 8 del matí, cinc Savoia M-81 de l’aviació italiana amb base a Mallorca van bombardejar el camp d’aviació i la seva rodalia. A la Canonja hi hagué, potser, la primera víctima mortal del Camp. D’aquell dia ens resta el testimoni escrit per una veïna, Dolors Llombart, en el seu dietari:

«El 9 d’abril de 1937, a les 7 del matía, passaren dos avions facciosos; passaren per sobre la Canonja anant en direcció al camp d’aviació, deixant caure per tota la redolada del mas de Puig diferentes bombes, causant algunes d’elles greus ferides als dos companys canongins Josep Altés i Joan Alberich. El primer morí a l’endemà mateix i l’altre es troba en aquests moments molt millorat». La premsa informa de dos ferits més al terme: « Los vecinos de La Canonja José Alter Quer, de sesenta y tres años, y Antoniio Mediano, de sesenta y uno, fueron alcanzados por la metralla de los explosivos que cayeron en el campo y resultaron los dos gravísímamente heridos.»

A Reus, aquell primer bombardeig del 9 d’abril va produir reaccions molt diverses. Des de la curiositat —hi ha qui s’ho va mirar des d’un terrat— al nerviosisme —amb un atropellament— o la por. Però el cert és que la constatació del perill que comportaven els atacs aeris va esperonar la construcció de refugis. A cap de tres dies, el consell municipal reusenc informava de l’estat dels treballs al de la plaça de Prim i el passeig Sunyer, entre altres.

La construcció de refugis fou una necessitat. A finals de maig, després d’un bombardeig sobre l’aeròdrom, «la gent restà molt alarmada; alguns es refugiaren als sótanos, tot i no està acabats; altres marxaren als afores i alguns es quedaren també a casa». Efectivament, bona part dels bombardeigs que van afectar el terme de  la Canonja ho foren per atacs contra el camp d’aviació. D’altra banda, les alarmes eren constants perquè els bombarders passaven sobre la població per atacar Reus. El 2 d’agost, per exemple,el testimoniatge de Dolors Llombart explica:

«Avui al capvespre han passat per sobre la Canonja en direcció al camp d’aviació 4 trimotors facciosos que han deixat caure les municions sobre el camp, ocasionant ferides a 4 soldats de l’aviació. A la Canonja ens hem refugiat als sótanos no deixant de sentir una mala impressió.»

O Tarragona, a començaments de setembre:

«Avui a les 6.30 s’han apagat els llums i al cap de poca estona ja hi havia una gran alarma degut a que a no gaire distància s’albiraven 2 avions del costat contrari; no ha sigut altrament puig al cap de pocs segons ja s’ha sentit una gran explosió. La gent hem corregut molt de pressa cap als refugis. L’explosió ha estat als dipòsits de la Campsa de Tarragona incendiant algunes calderes.»

Els atacs van sovintejar fins a l’ocupació franquista del Camp. Algunes bombes van caure dins al poble, que també fou bombardejat per un hidroavió —aparell que realitzava vols nocturns i era conegut per la població amb el renom de l’Isidro— però, a més, el perill era tant proper que a la vila es van construir nombrosos refugis. A més del que es pot visitar, n’hi ha un altra a sota de la plaça del Bisbe Borràs i altres que són en cases particulars, sense oblidar que als masos de la rodalia també n’hi havien força.

Els refugis als nuclis urbans—a Reus, més d’un centenar— i als masos van contribuir a salvar moltes vides i constitueixen un bon exemple de defensa civil —i molts cops d’autorganització veïnal— que s’ha de posar en valor. L’adequació per a les vistes d’algunes d’aquestes construccions possibilita recuperar-ne la memòria.

El refugi de la Plaça de la O tenia els dos accessos públics i com a mínim, un accés des d’una cas. Es troba entre sis i vuit metres de profunditat respecte al carrer. Té una llargada aproximada d’uns cinquanta metres de galeria d’uns dos metres d’ample i una alçada al centre de la volta de tova, de 1,75 metres. En el seu recorregut hi ha un pou de ventilació.

Bibliografia:

Ramon Arnabat i David Íñiguez, Els bombardejos franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre 1936-1939. Valls: Cossetània edicions, 2016

Juan Borràs, Una guerra a les nostres vides, La Canonja: Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví, 2006

Ezequiel Gort i Salvador Palomar, Viure sota les bombes. Els bombardeigs a Reus, 1937-1939. Reus: Arxiu Municipal. Ajuntament de Reus, 2010

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en memòria, patrimoni i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s