El pintor anarquista d’Eduard Toda

A l’exposició «Eduard Toda i Güell (1855-1941): de Reus al món» que es pot veure al Museu Salvador Vilaseca de Reus, al raval de santa Anna, hi figura un retrat d’Eduard Toda, obra del pintor italià Felice Vezzani, datat el 1915. El quadre és una donació de Joaquim M. Masdeu Guitert, l’avi del qual —Joaquim Guitert— fou amic i col·laborador de Toda.

vezzani

Aquesta no és la única obra de Vezzani que tenia Eduard Toda. Es coneix també un retrat de la seva mare. Francesca Güell i Mercader, amb data també de 1915, i un altre retrat en què apareix vestit de cònsol general, amb les medalles al pit, i el campanar de Sant Pere al darrere, que no porta data. Tots dos es conserven al castell d’Escornalbou i, ara, es poden veure a l’exposició que restarà oberta fins el 7 de gener de 2017.

Felice Vezanni va nèixer a Itàlia, el 26 de maig de 1855 a Novellara. Pintor i decorador de professió, fou un incansable propagandista de les idees llibertàries. tot i que, de jove, s’havia apropat al socialisme. A les pàgines de l’Ateneu llibertari Estel Negre, de Mallorca, hi trobareu una ressenya biogràfica prou exhaustiva. N’agafo algunes dades, com a pinzellada de la intensa trajectòria de Felice Vezzani com a activista.

El 1893 emigrà al Brasil on fundà el setmanari anarquista humorístic L’Asino Umano, publicat a São Paulo. Detingut el 1894 mentre preparava el Primer de Maig al Centre Socialista Internacional, del qual era president, fou empresonat durant set mesos.. Va continuar col·laborant en periòdics i, el març de 1895 va ser novament detingut i expulsat cap a l’Argentina, on dirigí L’Avvenire, òrgan d’expressió dels anarquistes italians El 1897 retornà a Itàlia i començà a col·laborar en L’Agitazione. El maig de 1898, a Milà, va ser condemnat a dos anys per «incitació a la desobediència i a l’odi de classes mitjançant la premsa», però fugí clandestinament. El 1898 participà en el periòdic anarcocomunista L’Agitatore, publicat a Neuchâtel (Suïssa). A finals de 1899 marxà a París on el contractaren en les obres de l’Exposició Internacional de 1900. Des de la capital francesa, sovint sota pseudònim, col·laborà en diferents periòdics anarquistes italians. Activista en diverses campanyes i publicista dels ideals llibertaris, quan esclatà la guerra mundial marxà a Londres, però l’abril de 1916 retornà a París. L’agost de 1917, després de la mort de la seva companya tornà a Itàlia i el 1922 retornà definitivament a París, on va viure fins a la seva mort l’11 de febrer de 1930.

toda_vezzani

Eduard Toda per Felice Vezzani (1915). Museu de Reus

Probablement, Eduard Toda i Felice Vezzani es van conèixer a París —o potser a Londres— en els primers anys del segle XX. No sabem quina fou la seva relació exactament, però el fet que li encarregués tres quadres fa suposar que, malgrat les diferències ideològiques i de posició social, van tenir una bona relació.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en memòria, patrimoni. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s