Costums de la nit de Reis

Esperant els Reis a Vandellòs (el Baix Camp), gener de 2016

«La festa dels tres Reis d’Orient que anaren a Betlem a adorar l’infant Jesús és celebrada pels infants de diverses maneres: A Palamós, la vetlla de la festa, els nens van amb fanals de color encesos a esperar els Reis, i sovint el surt a l’encontre una cavalcada que representa els esperats personatges. Deixen els plats a les finestres de llurs cases, esperant que l’endemà els trobaran plens de joguines i llepolies. Aquest costum d’anar a esperar els Reis és conegut a molts indrets: a l’Empordà; a Viladrau, on els van a rebre amb tanys de ginebre encesos i assecats prèviament; a Taradell, on els esperen amb manats de barballó encesos per a fer-los llum; a Pineda on ja molts dies abans els esperen pels carrers amb un sogall encès; a Manresa, on els esperen a la Pujada Roja, amb teies enceses, a Aleixar, on els esperen portant una creu de canya amb taronges a les tres puntes.»

D’aquesta forma vol sintetitzar Antoni Griera, a «Litúrgia popular» (Butlletí de dialectologia popular, 1930), el ric ventall de pràctiques festives que motivaven l’arribada dels Reis d’Orient. Altres estudiosos del folklore hi han fet les seves aportacions.

Avui, com ja fa bastants anys, aquests personatges màgics arriben físicament a la majoria de poblacions —amb desfilades més o menys espectaculars— per repartir directament en mà els seus regals a la canalla o fer-ho més tard, amb l’ajut del seus patges.

Alhora, però, es mantenen, aquí i allà, d’un temps en què els Reis d’Orient —reixos, que en diem nosaltres, no em puc estar de recordar-ho— eren més misteriosos i menys visibles. pràctiques que relacionen la festivitat amb el cicle hivernal, el de l’antic Carnaval: rituals de soroll, amb esquelles o pots de llauna, foc de torxes fetes amb herbes aromàtiques, fanalets per cridar la seva atenció o saludar la seva arribada…

Reis que parlen estranys llenguatges de l’Orient que tothom pot entendre i, encara, altres que compten amb patges que fan un discurs que repassa en to burlesc els esdeveniments de l’any al poble i al país. O bé costums de llarga història, però ben oblidats a casa nostra, com el tortell de Reis, que ha retornat amb força per influència dels veïns, tot i perdre el caire original de tria d’un rei efímer de la festa.

Tot plegat configura una festa amb un ric costumari que té com a destinataris als més petits, molt ben acollida, més enllà de les tradicions culturals i religioses d’origen, per bona part de la població. Malgrat que, a efectes pràctics, algunes famílies optin per avançar els regals al Nadal.