La Farinera

La Farinera és una plaça del nucli antic de Reus, ben coneguda, al costat del carrer de Santa Anna, on hi conflueixen el carrer d’Aleus, el de Vallroquetes i el de la Vaqueria. Aquest últim és un carrer sense altra sortida que la mateixa plaça, del qual avui ni es recorda gaire el nom. Durant uns anys —des de mitjan segle XX fins al 1985— va ser nomenada oficialment de Sant Bernat Calvó, denominació que no va arrelar entre el poble que n’ha dit sempre plaça de la Farinera —o, senzillament, la Farinera— per costum, esvaït el record de l’oficina —«casa y botica de vender la arina»— que hi va establir l’Ajuntament el 1756. Ramon Amigó, al seu estudi sobre els noms de lloc i de persona reusencs, aporta diverses referències sobre la vigència del topònim que sovint apareix reflectit en la premsa del segle XIX, això sí, amb alguna confusió respecte a una altra plaça, ubicada més enllà de la Riera, on hi havia La Industrial Farinera, la plaça del Molí.

Més enllà del comerç de la farina, que es desplaçà cap a altres indrets, la plaça havia estat indret d’una intensa activitat econòmica amb establiments de tota mena. Només fent referència al segle XX, podem recordar botigues de queviures com cal Fargas, i el seu menjablanc de sobre, o la ben coneguda ferreteria Casals —que s’anunciava sense fer cas del nom oficial—, on es podien trobar tota mena d’eines i objectes metàl·lics per als usos més diversos. I la casa Jansà, que llogava indumentària per als grups de teatre de mitja comarca, disfresses per al Carnaval o els vestits de ball de diables que possibilitaven el model de participació individual que ha caracteritzat històricament aquesta manifestació festiva al Baix Camp i al Priorat.

«Llavors, les places poc transitades, com les de la Farinera, Boada, Garrofes, Sant Miquel, etc., eren els llocs escollits per als jocs i les entremaliadures dels nois que concorrien a les escoles del Sr. Sotorra, del Sr. Antonet o del Sr. Magriñà, així com el barranc de l’Escorial i els Escorredors mereixien la predilecció dels estudiants de l’Institut.»

Ho explica Pere Cavallé, dels seus records, a l’entorn de 1900. Efectivament, les places eren lloc de trobada i de joc. De trobada de les dones que anaven a buscar aigua i de joc per a la canalla: flèndit, bòlit, boles i motllos, entre molts altres. La plaça era escenari d’una cultura popular de carrer indissociable de la vida quotidiana.

fontfarinera

Font de la plaça, cap al 1925 (Francesc Borrell. Col·lecció Antoni Zaragoza Mercadé)

La plaça de la Farinera forma part del barri de Santa Anna i va veure desfilar gegants, nanos i danses populars. S’hi van disparar tronades. Es pot dir que era una plaça castellera, on els Xiquets de Valls —força habituals en les celebracions del barri— van aixecar les seves construccions. Podria haver vist el 1859 un castell de deu pisos de no haver plogut, però en va veure de vuit el dia abans. Encara el 1877, el programa publicat a la premsa explicita que, acabat el repartiment de les coques i «concluída la corrida, la comparsa de Xiquets de Valls ejecutará arriesgadas y difíciles torres de hombres en la plaza de la Harinera, teniendo lugar al propio tiempo el disparo de una nutrida y numerosa salva de morteretes». Els castells van retornar a la Farinera, a les acaballes del segle XX, amb els Xiquets de Reus.

El 1880 es va fer un enlairament de globus aerostàtics des de la plaça. I seria repetitiu esmentar els cops que grallers i altres músiques, balls i grups festius van arribar a passar per aquest indret.

farinera1935

La plaça guarnida a les festes de barri de 1935. Col·lecció Antoni Zaragoza Mercadé

La placa es guarnia per a la festa. Per Corpus s’hi feien altars —es troba en el recorregut tradicional de la professó general de la Vila— i també en les solemnitats. «La calle de Santa Ana y plaza de la Harinera ofrecían un hermoso golpe de vista con sus arcos de follaje y flores de papel», apunta una crònica del 1900. El 1901, a les festes de barri, s’hi va instal·lar una font màgica, en un moment en què ja es comptava amb il·luminació elèctrica. Pel que diu la premsa figurava una cascada lluminosa que es va encendre el dia 25 de juliol en el transcurs d’una cercavila amb banda de música. I l’endemà, tronada al migdia.

Les festes, abans de la seva recuperació recent, van deixar de celebrar-se el 1935 i d’aquell any es conserven fotografies dels guarniments que decoraven la plaça. Fou indret d’arribada d’una cursa ciclista i s’hi va fer una xocolatada per a la canalla. El dia de la patrona, 26 de juliol, s’hi concentraren «les parelles de nens i nenes del barri, les quals, acompanyades dels nans i música, recorreran els carrers, fent ofrena de pomells de flors a la imatge de Santa Anna» i, al vespre, s’hi féu un ball popular, organitzat pels veïns del carrer. El dia 28 s’hi va fer una ballada de sardanes.

farinera2017

La plaça, avui

Aquests són només uns apunts sobre la vida cultural i festiva d’una plaça del nucli antic reusenc que mereix ser recuperada per al conjunt de la població, més enllà que sigui un indret de pas. Lloc de trobada i d’activitat, amb una ocupació variable, amb terrasses de posar i treure, segons el moment. Com a indret de referència per a renovades festes urbanes, de barri o de la ciutat. Per a superar la grisor d’aquests últims anys.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a La Farinera

  1. Ció ha dit:

    Quan ara fa uns setze o disset anys van treure la circulació de cotxes i els aparcaments s’hi va instal·lar el restaurant de la Ferreteria, per tant, els veïns no hem pogut gaudir mai de la plaça.
    I no només això, vam haver de pagar-ne el cost, repercutit en el lloguer, per no poder-la utilitzar mai. Ni el dia de les processons es desmuntava la terrassa. Només la vèiem sencera el dia del correfoc!
    Esperem i desitgem tenir una plaça per molts anys.
    He llegit que el dia 22 hi ha assemblea a la plaça. Ens agradaria ser-hi però serem fora tot el cap de setmana. Llàstima!

    • Estel ha dit:

      Alguns hi hem viscut tota la vida en aquesta plaça!
      A l’època que el terra era de llambordes, sempre hi havien cotxes aparcats un davant de l’altre. Quan el primer cotxe volia sortir feia sonar el clàxon, de vegades durant 15 minuts seguits, fins que retiraven els vehicles de davant. Llavors les coses es feien d’una altra manera.
      També hi havia el forn de pa la Farinera, on actualment hi ha la pizzeria. Jo hi anava a buscar el pa cada matí; sempre entrava per l’escala de veïns perquè encara no havien aixecat la persiana. Recordo que regalaven bastonets a la canalla, venien pets de monja a granel i feien la millor coca d’ou de Reus!
      Ara es veu bonica la plaça, lliure de terrasses i cotxes. A veure quant de temps dura!

  2. Montserrat ha dit:

    Avui crec que t’he conegut. Jo tambe hi vaig passar molts dies de la meva infantesa. Per tant mes punts de contacte entre la teva vida i la meva. Crec que tu vivies més aprop de la ferreteria Casals

  3. Anton Baiges Gras ha dit:

    Article excel•lent… No sé si diumenge podré venir, però potser fóra bo de plantejar de recuperar la Font de Santa Anna o de la Farinera que, si no vaig errat, era de les més antigues de la vila. A banda de fotos, hi ha uns esbossos de fonts de Reus, de l’arquitecte Domènec Sugranyes Gras. Endavant!

  4. spalomar ha dit:

    Sobre l’antiga font de la plaça de la Farinera, hem publicat aquest article a les pàgines del Museu de Reus. Cal recordar que el barri conserva una de les poques fonts públiques que resten al nucli antic, al carreró de Montserrat a tocar del carrer de Vallroquetes i molt propera a la Farinera.

    http://www.museudereus.cat/blog/la-font-de-la-farinera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s