El carnaval de la minoria

En una festa en què sembla que el titular és sempre el caire multitudinari, la quantitat de colles i el nombre estimat de participants a la rua del dissabte, sortir al carrer unes dotzenes de persones —prop de dos centenars, si ens refiem dels cançoners repartits— potser no sembla anar una mica contra corrent. I ho és. El Cantaval, grup informal de cantaires que interpreten cançons humorístiques, satíriques o crítiques, sobre fets locals o generals, és una proposta participativa, divertida, engrescada, però evidentment minoritària dins el carnaval reusenc.

Aquest divendres 24 de febrer hem viscut una nova edició, força participada pel que fa a la seva preparació, amb cançons que han esdevingut clàssiques i noves composicions. Hem cantat a l’hospital i a la capital cultural, al Prim i al carro del Sistaré, a la recuperada plaça de la Farinera i als fums de la petroquímica… i hem fet burla dels privilegis de la monarquia davant una suposada justícia que diu ser igual per a tothom, solidaritzant-nos explícitament amb el raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtònyc. I hem acabat demanant al Carrasclet que torni —un altre clàssic— i fent una mica de glosa, entre jotes i garrotins, a la porta de la Taverna Despertaferro.

Minoritària, sí, però tant de bo que el carnaval de Reus recuperi aquella pràctica de petites colles o personatges que interactuen amb el públic, les cançons burlesques i les publicacions satíriques, el joc provocatiu i la gresca pels carrers que les cròniques del passat ens expliquen. En definitiva, l’ambient que genera la suma de moltes accions minoritàries, a més i més enllà de les grans desfilades. I si no ho fa, no ens hi capficarem. Naltros ens ho passem d’allò més bé fent el que fem.

Us deixo amb el reportatge gràfic de l’Helena Sardà:

Si teniu més fotografies, les podeu enviar a l’adreça del blog

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s