La Passió no és una cosa de missa

Dissabte passat —4 de març— vaig assistir, a Cervera, a una taula rodona, presentació de les diferents entitats que en els transcurs de les properes setmanes escenificaran la Passió de Crist, amb diversitat de textos i muntatges, a les respectives poblacions. Va ser força interessant constatar els trets comuns que, malgrat les diferències de volum i d’antiguitat, presenten les diferents agrupacions. Efectivament, les representacions i la seva preparació constitueixen un factor cabdal de cohesió associativa que mobilitza centenars de persones i que deixa petjada en el dia a dia —si més no, en un període de l’any— de les poblacions on es generen. La trobada fou convocada per la Federació Catalana de Passions i, després de la roda de presentacions —Cervera, Esparreguera, Olesa, Ulldecona, Vilalba, Llinars del Vallès i la Cava— la historiadora M. Teresa Salat va oferir una xerrada sobre Inicis i evolució de les Passions a Catalunya.

Especialment interessants foren les reflexions a l’entorn de la vinculació entre aquestes manifestacions teatrals i les creences personals dels participants o dels espectadors. Ningú discuteix, i M. Teresa Salat ho va explicar prou bé, que les representacions de la Passió tenen els seus orígens en la litúrgia i la voluntat de presentar de forma didàctica al poble el relat evangèlic. Una funció d’adoctrinament que, d’alguna forma, ha estat present en la nostra història recent quan el nacionalcatolicisme franquista exaltà algunes representacions amb la idea de cristianitzar la població.

Però la realitat, avui és una altra. «La Passió no és una cosa de missa» es va afirmar. I es va insistir en què les representacions poden interessar tant als creients com als que no ho són, en què l’experiència de col·laboració en un projecte comú i la cohesió de grup és força més important que les creences personals en el moment d’integrar-se en una obra.

Efectivament, de representació adreçada als fidels a espectacle popular que cerca públic en el conjunt de la població, emprant els recursos tecnològics més contemporanis, el sentit de la representació ha evolucionat. En l’actualitat la Passió i els seus personatges poden ser interpretats com a símbols i reflex de problemàtiques humanes i socials que són ben presents en la nostra societat. Així, la representació de Vilalba dels Arcs es defineix explícitament com a Passió social. I en la majoria podem constatar —apuntava M. Teresa Salat— com les conspiracions del sanedrí o figures com la samaritana, Magdalena o Judes poden ser revisitades des d’una òptica totalment actual.

Personalment no considero anar a veure una representació de la Passió com cap mena d’exercici de religiositat popular —amb ple respecte a aquelles persones que considerin el contrari— de la mateixa forma que anar a veure un drama clàssic on els déus d’altres mitologies anteriors al cristianisme participen en l’argument intervenint en la vida dels humans, no implica identificar-se amb aquelles creences. I, de ben segur, no em costa gens ni mica trobar en el drama de Crist, referents a situacions del present, com tampoc em costa trobar-ne en més d’una tragèdia grega, posem per cas. No dubto, per tant, que les Passions, com a gènere teatral que ha perviscut i manté la seva vigència al nostre país, mereixen l’atenció que els hi correspon a l’igual que altres manifestacions de cultura popular.

Finalment, a la tarda, vaig poder assistir a la representació de la Passió medieval de Cervera, una experiència magnífica que mereix un comentari a banda.

 

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s