9 d’abril de 1937

A començaments d’abril de 1937, un xivato —aparell d’observació— italià volava sobre Reus per obtenir fotografies de possibles objectius, fet que va motivar la demanda de caces per al camp d’aviació, per part del cap de la fàbrica que hi havia instal·lada a l’antiga Escola del Treball, on es muntaven els xatos de l’aviació republicana.

A Reus, el primer bombardeig es va produir el 9 d’abril, al matí. Els Savoia italians —dos o cinc, segons les fonts— van deixar caure les seves bombes, una seixantena, entre l’Hort d’Olives i el camp d’aviació. No en va caure cap dins el nucli urbà.

L’atac va provocar diversos ferits, dos dels quals de la Canonja, que foren traslladats immediatament a l’hospital de Reus. Un va morir, fou probablement la primera víctima mortal d’un bombardeigs de l’aviació franquista al Camp de Tarragona. L’endemà. La Vanguardia ho explicava així:

«Alrededor de las seis y media de esta mañana han aparecido en el horizonte cinco aviones facciosos. Dos de ellos se han quedado vigilando las costas vecinas. Los otros tres se han dirigido hacia esta ciudad. Inmediatamente se han dado las señales de alarma y toda la población se ha puesto en movimiento.
Una de las bombas facciosas ha causado dos heridos, llamados Juan Alberich Vidal y José Altes, que estaban trabajando en una pieza de tierra. Otra ha caído en la carretera de Castellvell, causando daños en el edificio conocido por ‘Mas del Llevat’. El vecindario de Reus ha conservado una serenidad y un estado de ánimo insuperables.
Nuestros cañones antiaéreos y nuestros aviones de caza han actuado eficazmente, haciendo desaparecer con prontitud los aparatos facciosos.»

El cert és que els canons antiaeris, en aquell moment, encara no eren operatius i no hi havia caces. La crònica des de Tarragona apuntava que «la población civil de Reus ha abandonado pacíficamente la ciudad, trasladándose al campo». Malgrat no afectar directament la ciutat, aquest primer bombardeig va alarmar una part de la població. Altres van pujar als terrats per veure l’efecte de les bombes. Comportament inconscient que evidencia fins a quin punt la guerra aèrea era desconeguda fins al moment. Aquest bombardeig va provocar, a més, la primera víctima indirecta: un soldat fou atropellat pel cotxe dels bombers al Campanaret, ferint-lo de consideració.

La premsa apuntava que «el material lanzado por los aviones facciosos, es de pésima calidad» o que la majoria de les bombes incendiàries que va deixar anar un dels avions no van arribar a esclatar, en un intent de minimitzar l’eficiència dels atacs.

Des del territori ocupat pels franquistes, la notícia era que «nuestra aviación llega a Reus». El taller on es muntaven els xatos a l’Escola del Treball era l’objectiu —ho repetia nit rere nit Queipo de Llano en les seves intervencions a la ràdio des de Sevilla— que destacava la premsa franquista.

Fou el primer avís d’un malson que duraria fins al gener de 1939.

expobombardeigsw

Durant aquest mes d’abril es pot visitar al local de Carrutxa (Travessera del C/ Nou de St Josep, 10), l’exposició “Reus sota les bombes (abril 1937-gener1939)”.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en memòria i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s