Cavallers, monges i llibres

Des de fa un parell d’anys, l’Arxiu de Reus edita un punt de llibre, emprant com a recurs gràfic algun dels molts dibuixos que es troben escampats a la documentació que conserva. Enguany ha estat el d’un cavaller, que apareix en un protocol de l’any 1367 del notari Ramon Bosch.

puntcavaller

La presentació d’aquest punt de llibre —ahir al matí— amb alumnes de Primària de l’escola Rubió i Ors, em va servir d’excusa per parlar del cavaller com a personatge ben present —i ben vigent encara— a la cultura popular. Del home d’armes, militar o membre d’un orde, a l’heroi mític que s’enfronta al perill, la figura del cavaller és recurrent en la narrativa popular, sense oblidar grans obres de la literatura com Tirant lo Blanc o el Quixot. Del cavaller sant Jordi que com molts altres herois de la mitologia universal s’enfronten al drac o al monstre per rescatar una donzella, al cavaller errant que, amb esperit d’aventura cercava empreses justes, fins als protagonistes de les sèries d’anime o les novel·les d’espasa i bruixeria, hi ha matèria abundant per a la dissertació. En tot cas, la meva fou breu.

20170426arxiu

Presentació del punt de llibre (Foto: Elisenda Cristià)

També a l’Arxiu, al vespre, em correspongué parlar, com a editor, del llibre que es presentava: Santa Maria de Bonrepòs. El monestir cistercenc de Montsant, tercer volum de la col·lecció «Els llibres de la Carxana» que forma part del projecte de divulgació de la història i el patrimoni cultural dels pobles de la serra de Montsant que, des d’Albarca, impulsem Montsant Fonts i jo mateix.

El llibre és resultat d’una recerca començada fa vint anys, que calia fer —com apuntava Gort— perquè massa sovint s’identifica Montsant amb Cartoixa d’Escaladei —que, de fet, dóna nom a la comarca— i s’oblida que durant segles bona part del territori fou domini cistercenc: «De Bonrepòs només trobareu als llibres que en fou abadessa la reina Margarida i prou.»

Santa Maria de Bonrepòs es fa formar a l’entorn de 1200 i es trobava on avui hi ha el mas de Sant Blai, dins l’actual terme de la Morera. Era una comunitat cistercenca femenina, que es pot vincular a la tradició eremítica de la serra de Montsant i que perdurà fins al segle XV. La seva desaparició, com bé ha remarcat Montserrat Flores a la xarxa, evidencia com les desigualtats entre homes i dones venen de lluny. La crisi que provocaren les epidèmies del segle XIV van acabar amb moltes comunitats femenines: mentre que els homes podien sortir a treballar a l’exterior, aquestes eren de clausura i només podien sobreviure de l’ajut extern. Amb l’extinció de Bonrepòs, els seus béns passaren a Santes Creus i el seu territori restà sota el domini d’Escaladei, no sense els corresponents plets.

20170426presentabonrepos

Presentació del llibre sobre Bonrepòs (foto: Montserrat Flores)

Els cartoixans van destruir completament el monestir cistercenc, no fos cas que algun dia s’hi establís una altra comunitat, i en el mateix lloc van edificar el mas de Sant Blai. Ezequiel Gort reivindicà la necessitat d’impulsar excavacions a l’indret, amb l’exemple de Santa Maria de les Franqueses, prop de Balaguer, monestir coetàni de Bonrepòs,on els treballs arqueològics han fet evident la estructura del conjunt.

20170426ezequiel

I Bonrepòs restà a l’oblit. Potser menys per a la gent del país, perquè la llegenda segon la qual unes monges van establir-se dalt a la muntanya, on hi ha l’ermita, i després van baixar a Bonrepòs, continua viva —ho vaig constatar a la presentació que vam fer del llibre a Cornudella a mitjan abril— però sí per a bona part de la nostra historiografia.

Amb els actes d’ahir es pot dir que tanquem el cicle de Sant Jordi 2017. Sense temps a descansar, perquè aquest cap de setmana tindrà lloc a Reus el Recercat, les jornades de cultura i recerca local dels centres d’estudi de parla catalana.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s