Pensar en el futur de la festa

Ha passat la Festa Major 2017 i el balanç general és ben positiu. Amb una meteorologia favorable pel que fa a la temperatura, malgrat els ensurts puntuals amb la pluja, els carrers del nucli antic i la plaça del Mercadal s’han omplert de milers de persones per veure el pas del seguici, l’enlairament dels castells, el ball dels gegants i les figures del bestiari festiu de la ciutat, viure l’esclat de la tronada o presenciar l’espectacular exhibició de foc del Ball de Diables de Reus que va cloure la intensa jornada del 29 de juny.

20170628tronada

Una crònica que, amb petites variants i més enllà de l’anècdota, es pot repetir any rere any. Efectivament, el model festiu que es configura a Reus a partir de la dècada de 1980 amb l’aposta pel ritual històric basat en el seguici com a eix de la celebració i la recuperació d’antigues manifestacions festives ha funcionat, i funciona, molt bé. Gegants, balls, bestiari, castells o diables són referents d’una festa que té una seqüència definida, que ha anat incorporant noves pràctiques, i que s’allarga fins entrada la matinada del 30 de juny.

L’èxit de la festa, indiscutible, no ens ha de fer oblidar que hi ha una gran part de la població reusenca que ni veu, ni viu, la Festa Major, exemple potser d’una fractura social més àmplia que abasta altres aspectes de la Cultura que, diuen, és un dels referents emblemàtics de la ciutat.

Potser després de quasi quatre dècades de festa recuperada pertoca repensar alguna cosa, no per negar la validesa d’allò que funciona sinó per trobar el camí per a una necessària renovació que cerqui trencar sostres i obrir-se més al conjunt de la població. Més enllà dels tòpics sobre la manca de difusió, la distància geogràfica respecte al centre urbà o l’absència de referents culturals per a interpretar la festa. Perquè s’ha fet, començant per l’escola, un considerable treball de difusió dels continguts de la festa i perquè hi ha distàncies que són més socials que físiques.

De ben segur, com passa en qualsevol aproximació a les societats urbanes del segle XXI, la realitat és complexa i no hi ha interpretacions unívoques, fórmules exactes, ni solucions úniques, per dinamitzar processos culturals. Però tampoc podem restar en la còmoda visió del titular fàcil o de la imatge d’una plaça plena a gom a gom. En tot cas, les persones que ens hem dedicat a estudiar la festa i els seus mecanismes, la seva evolució des del passat al present, la seva relació amb cada moment i context social, la vinculació en definitiva de la festa amb la comunitat que la celebra, podem contribuir a aquesta indispensable reflexió sobre el futur de la festa.

En continuaré parlant.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s