L’urbanisme té molt a veure amb el patrimoni immaterial

A la presentació del llibre dels germans Ezequiel i Josep M. Gort, Reus, del passat al present. La formació d’una ciutat (Carrutxa, 2017) vaig afirmar, tot fent de representant dels editors, que l’urbanisme té molt a veure amb el patrimoni immaterial.

Sovint s’identifica el treball de Carrutxa amb la recerca i difusió d’allò que sovint anomenem patrimoni immaterial. Efectivament, des de l’associació —i personalment— hem treballat en àmbits com la festa i el conjunt de pràctiques culturals —imaginari, teatre, música o dansa—que s’hi vinculen, la literatura oral i el cançoner, o les creences, entre altres components del patrimoni que s’associen a aquesta immaterialitat.

És ben cert que, des de la vessant històrica i etnològica, ens hem apropat diverses vegades al patrimoni arquitectònic, que Carrutxa ha editat diversos llibres sobre la història de la ciutat i que el llibre que ara es publica és una nova edició d’un treball de divulgació que sortir fa anys, reformulat a partir d’una recerca de més de tres dècades.

Amb els anys, però, no només ha variat el nivell de coneixement que els autors ens aporten sobre el desenvolupament urbanístic de la vila reusenca fins esdevenir la ciutat —sempre canviant— en què avui ens movem. També ha canviat la nostra, i també meva, percepció sobre la importància del paper de la configuració urbana en la definició de costums i pràctiques festives que ara considerem part d’aquest patrimoni immaterial. Del paper del Mercadal com a espai central de la vila a la divisió en barris a partir dels portals de la muralla medieval i el creixement posterior,  de la importància simbòlica d’algunes places o els mateixos recorreguts de la festa, en les cercaviles i professons.

dibuixJMgort

Fragment d’un dibuix de Josep M. Gort

I si, en definitiva, l’urbanisme de la vila antiga explica perquè determinades pràctiques culturals es fan on es fan, també cal que aquest coneixement serveixi de reflexió per a un present en què la ciutat ocupa un territori força més ampli que el que omplia fa cent anys.

Tot plegat, ho constato amb una certa preocupació perquè tinc la sensació que la distància que separa avui el nucli antic de les àrees urbanes que s’han anat construint en els darrers segles és avui més força gran que en el passat. I no em refereixo als barris més perifèrics, bastits a la segona meitat del segle XX. Sembla que després d’anys de creixement, més lent o més ràpid segons el moment històric, l’expansió del darrer segle hagi motivat un cert replegament cap els espais més antics com a referents identitaris.

No cal dir que us recomano la lectura i l’observació —dels excel·lents dibuixos i gràfics que acompanyen el text— del llibre d’Ezequiel i Josep M. Gort. Però no només des de la curiositat vers el passat medieval. Potser també per descobrir que hi ha un Reus més que centenari que va desenvolupar-se fora de les antigues muralles i que avui no és, culturalment, ni centre, ni perifèria. Perquè aleshores potser podrem reflexionar sobre una certa pèrdua de part del nostre patrimoni immaterial, de vida associativa, de costums i festa, en aquests espais.

reuspasspres_w

Ezequiel i Josep M. Gort Juanpere,
Reus; del passat al present. La formació d’una ciutat
Reus: Carrutxa (Ed. Migdia Serveis Culturals), 2017

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s