El barri Gaudí estrena gegant

És ben conegut que les figures de la imatgeria festiva popular tenen, molts cops, un caire de referent que identifica l’indret al qual es vinculen. La seva presència al carrer és signe de festa i esdevenen, si s’escau, representants de la comunitat allí on van. És cert que, en altres moments, aquest caire no ha estat tant evident com ho és avui. Sense anar massa enrere en el temps, la necessitat d’algunes viles de comptar amb gegants, va motivar l’adquisició de parelles de sèrie, un rei i una reina, sense nom o conegudes —per estalviar-se maldecaps— amb els noms d’Isabel i Fernando. Sense oblidar les poblacions —Reus n’és un bon exemple— que han conservat al llarg dels segles les seves parelles històriques.

20170708bgaudi01

El cert és que, en les últimes dècades, hem assistit a un veritable esclat en la construcció de gegants i altres figures d’imatgeria festiva, ara sí amb rerefons que els vincula clarament a la història o a la llegenda, en el cas del bestiari fantàstic, amb referents locals.

Aquesta reflexió ve a tomb perquè aquest dissabte el barri Gaudí de Reus va estrenar, amb motiu de les seves festes, un nou gegant, el Marcelino, fruit de la iniciativa personal d’un veí, que reprodueix una persona real, també veí del barri, botiguer fins a la seva jubilació, col·laborador actiu en les celebracions, sobretot pel que fa al cuinar les paelles populars. De fet, el gegant el mostra amb la corresponent paella a les mans. I els que els gegants poden representar reis o antics senyors feudals d’una població, però encara més personatges del poble.

20170708bgaudi02

Amb el gegant va sortir una peça de bestiari, un dofí. Figura lleugera, fàcil de portar que treu aigua per la boca. Us preguntareu que hi fa un animal aquàtic en un barri urbà com el Gaudí de Reus. Doncs bé, en el centre d’aquest barri hi hagué, en els primers blocs de dissany, un petit estany que no va fer fortuna i que acabà cobert de ciment i convertit en plaça. Ens van explicar, que —a manca d’aigua—com a mínim ja tenien un dofí. Detall d’humor que també ens podria portar a reflexionar sobre l’evolució del barri entre l’agosarat projecte inicial i el present.

Aquest, però és un altre tema. De moment, ja tenim noves figures festives a la ciutat que esperem poder veure pels carrers —i no només del barri— a partir d’ara.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s