Parlar de la guerra a la plaça

El primer, i ben important, component d’èxit de les jornades de recreació històrica que ha organitzades aquests dies a Reus per l’associació Mandrília és haver motivat la conversa —i el debat— sobre la Guerra Civil, al carrer i a la plaça. De la guerra i les seves conseqüències n’hem parlat força en conferències i jornades. A Reus s’han fet exposicions sobre els bombardeigs que va patir Catalunya o la mateixa ciutat. Però aquests dies s’ha parlat de la guerra al mig de la plaça del Prim o al Mercadal, a l’entorn del campament que recordava els treballs de construcció dels refugis.

retolmercadal

Alguns carrers i places han recuperat la toponímia del temps de la Guerra Civil

El segon, no menys important, ha estat la demostració de com, des de baix i el voluntarisme, amb la participació de moltes persones, joves i no tan joves, es pot tirar endavant un projecte com aquest.

Actes de recreació parateatral acompanyats d’exposicions, xerrades i visites al refugi de la Patacada, sempre plenes de gom a gom.

marxafront

Recreació de la marxa al front, juliol de 1936 (foto: Bar Campus)

A partir d’aquí podríem parlar de matisos, de detalls que es podien millorar, d’alguns errors en el guió general o en una fotografia… però també de la catarsi que va suposar la recreació a la plaça del Prim i al tomb de ravals. I parlo de catarsi no només entre els joves sinó també entre les persones més grans, aquelles que han sentit parlar poc —molts cops, amb por i amb vergonya— d’una generació, que amb encerts i errors, va intentar canviar el món i ho van pagar molt car. I de la vinculació del passat amb un present en què la necessitat de fugir de la guerra, de l’horror dels bombardeigs i de la misèria, mou milers de persones a jugar-se la vida travessant el mateix mar que mulla la sorra de les nostres platges.

miliciansgruprecreacio

L’activitat va comptar amb la col·laboració d’un grup de recreació històrica

Resta molta feina a fer, per explicar i per aprendre de l’experiència viscuda pel país ara fa vuitanta anys. Caldrà continuar organitzant conferències i exposicions, debats i vistes al refugi de la Patacada —i demanar a l’Ajuntament que inverteixi en l’adequació de les visites al refugi del Mercadal, també— i, és clar, aplegant els testimonis de les persones —cada cop menys, la biologia mana— que ens poden aportar les seves vivències d’aquells temps difícils.

Però avui em cal felicitar a l’associació Mandrília pel seu treball d’estímul de la memòria i per canalitzar tants esforços per a un objectiu comú.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en memòria i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s