Un patrimoni de pedaços

Una característica comuna a bona part dels vestits antics de ball de diables que presenta l’exposició «La festa sota el foc» és la de mostrar signes evidents de la seva reutilització al llarg del temps.

Efectivament, aquests vestits —en part, de la primera meitat del segle XIX— que es van llogar en establiments reusencs com cal Jansà o cal Mallorca fins a finals de la dècada de 1970, foren arreglats i modificats, tant pel seu desgast com per adaptar-los a les talles de les persones que els portaven. Les peces s’anaven espatllant amb cremades i fuades —encara que no tant com ara, pel tipus de pirotècnia— i aquells models amb jaqueta força petita i cenyida al pit, amb uns pantalons grans que arribaven fins més amunt de la cintura, es van anar transformant. Allargar les mànigues, els camalls o les jaquetes, eixamplar-ne el cos, afegir un folre… foren pràctiques ben comunes que es poden observar en els vestits exposats. El catàleg de botons és també prou ric i divers, en el temps i els materials.

vestitdiable_w

Exemple d’una jaqueta que incorpora fragments de tela de diferents moments (s. XIX-XX)

A vegades, aquest joc d’afegits i pedaços crea mosaics fins i tot sorprenents. Alguna indumentaria sembla refeta a partir de fragments de vestits de diverses èpoques —tots ells centenaris— sense gaires miraments, probablement ja a la segona meitat del segle XX. Calia disposar de vestits per llogar davant la demanda que representaven festes com les de la Mare de Déu de la Riera, a les Borges del Camp, l’Encamisada de Falset i, sobretot, les solemnitats extraordinàries de trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus.

vestitreapro

Exemple d’ús de diverses teles en un dels vestits exposats

L’observació d’aquests vestits pot generar sensacions de gaudi estètic pel conjunt o, pel contrari, un cert desassossec en constatar la destrucció d’unes peces per bastir-ne d’altres. En tot cas, permet interessants reflexions sobre l’autenticitat —concepte sempre problemàtic— del patrimoni. Sobre si el valor patrimonial es vincula a la conservació original de la peça o, més aviat, a la constatació de la seva vigència i transformacions per l’ús. Una reflexió que esdevé motiu de debat quan fem referència a molts components del patrimoni etnològic, material i immaterial.

Personalment, considero que aquests vestits apariats una i una altra vegada, sospito, tenen tot el seu valor etnològic en la forma en què han arribat fins a nosaltres, tot i que això no treu que m’interessi per la datació —que presenta moltes dificultats— de les parts que els composen. Amb el mateix criteri que observo una festa o una manifestació de la tradició popular, constatant el present, estudiant evolucions i transformacions, fent propostes si s’escau, però també dubtant i relativitzant suposades essències originals.

vestitreapro1

«La festa sota el foc. El Ball de Diables a Reus», fins al 28 d’octubre, al Museu de Reus (Plaça de la Llibertat).

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, patrimoni i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s