Un coet que no vola

20171228speteck01

Ahir, 28 de desembre i seixanta anys després del primer intent dels savis reusencs d’enlairar un coet cap a l’espai sideral, l’Speteck tampoc va aconseguir el seu objectiu.

Aquest cop no va arribar a engegar motors —fet que habitualment comporta que l’artefacte acabi voltat de flames— ja que el fort vent, habitual a Reus però especialment intens aquests dies, desaconsellava jugar amb pirotècnia.

Aquest nou fracàs es pot considerar, sens dubte, un èxit aclaparador. Intentar des de 1957 fins avui enviar un coet a Mart o a la lluna, amb tripulant o sense, des dels temps foscos del franquisme a la democràcia del 155 té el seu mèrit.

20171228speteck03

Efectivament la conya reusenca del coet Speteck ha passat per diferents etapes i constitueix avui un dels costums més singulars del cicle hivernal —aquell que diuen que va de Nadal a Carnestoltes— dels Països Catalans. Des de la transgressió de la normalitat imposada per un règim que es neguitejava quan molta gent sortia al carrer, encara que fos per un acte tant innocent, fins a la recuperació del costum pel Ball de Diables, després d’etapes més o menys lluïdes.

20171228speteck02

Avui, no hi ha sorpresa, ja se sap que l’Speteck no vola, però peta. I la gràcia es troba molts cops en la crítica del moment —memorable, en el record, l’any en què la mòmia del general Prim es va apuntar a fer d’astronauta— i en els discursos que ahir van faltar. Potser perquè, sense foc, va mancar empenta per reconvertir la proposta, tot i que els diables ja van anunciar que hi tornaran i que potser 2018 comptarà amb dos coets.

L’Speteck ens mostra, una altra vegada, com la tradició s’inventa un dia i que no sempre cal anar a cercar referents centenaris —i fer el ridícul quan no se sap de que es parla— per embolcallar la voluntat de fer festa.

Doncs, visca l’Speteck i a continuar provant-ho, colla.

20171228speteck04

 

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s