Quaranta anys de carnaval al carrer

Enguany fa quatre dècades que el carnaval reusenc retornà al carrer de forma pública. La ciutat que havia viscut grans carnavals al primer terç del segle XX, va veure arribar de nou, el 1978, el rei Carnestoltes. Les desfilades de disfresses van tornar als ravals.

L’efemèride ha comportat que, com a investigador de fet festiu i persona més o menys implicada en el carnaval, algú s’interessi per conèixer el meu record d’aquells primers carnavals. De fet, el 1978, jo no hi vaig participar en absolut. I, en els anys següents, amb altres persones, m’implicava en una festa alternativa de fulls satírics, mascarots, guerra de tomaques o, més endavant, de colles que no anaven a la rua. Un carnaval que coexistia —i, a vegades, s’enfrontava— amb el carnaval del programa. Un carnaval paral·lel que només es pot dibuixar en el temps com la suma d’iniciatives diverses.

Fa anys que amb el Jaume Amenòs, persona clau en aquesta recuperació del carnaval al carrer, vam compartir reflexions sobre una festa en què, durant anys, havíem defensat posicions enfrontades. Algun cop, en públic, com en la xerrada del cicle Testimonis, organitzat per Carrutxa, el 2012.

Corona fúnebre del Carnestoltes, 1978 (Autor desconegut/Arxiu Carrutxa)

Tinc la sensació que el Carnaval de Reus no ha consolidat cap dels dos models que es formulaven a finals dels anys setanta del segle passat —el més lluït i el més crític—  a vegades contraposats sense ser prou conscients que ambdues vessants havien format part indestriable de la mateixa celebració. Efectivament, el coneixement dels antics carnavals reusencs ens ha fet veure com espectacle i sàtira, desfilades, carrosses i mascarots, pregons i testaments, cançons i pirotècnia, i molts, molts balls configuraven una festa que implicava una part molt considerable de la població, de diferents classes socials.

Enguany la festa reusenca commemora, o no, aquests quaranta anys, amb un programa calcat dels anys anteriors. Personalment, m’he agafat una baixa carnavalesca, espero que temporal, per estrictes raons de condició física.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, personal i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s