El Mercadal

Als diccionaris trobareu Mercadal com a «plaça o altre lloc on se celebra ordinàriament el mercat» o, en una visió més històrica, com a «lloc on eren celebrats els mercats i les fires, generalment extramurs», etimològicament derivat de mercat, amb el sufix -al, indicador de col·lectivitat o de lloc on hi ha moltes coses (DCVB)

Josep Güell i Mercader, a les seves Coses de Reus (1889), proposa un altre origen per a la denominació de la plaça reusenca:

«De temps enrera es coneixia aquell indret amb el nom de Mercadal, que és un abreujament de mercat de dalt, i prové de quan, ans de construir-se l’actual temple de Sant Pere, la Plaça Major de Reus ocupava on ara hi ha el terreny de la Peixateria i la Carnisseria, que és on es feia el mercat. En augmentar la població, aquell lloc es degué considerar esquifit per a l’objecte al qual es destinava i es portà el mercat a l’esplanada que ocupa la actual plaça de la Constitució, gairebé despoblada tot i estar dintre de les muralles; i com que queia a la part alta de la vila, d’ací ve que al nou lloc destinat a contractació se l’anomenés mercat de dalt per distingir-lo del vell, o sigui el de la part baixa.»

Més enllà d’etimologies domèstiques, Ezequiel Gort, a Reus, del passat al present. La formació d’una ciutat (2017) incideix en la configuració del Mercadal com a espai de comerç extramurs, és a dir, fora de la primera muralla de la vila, de forma més o menys rectangular, que deixava en el su interior el primer nucli urbà reusenc. A l’interior hi havia efectivament una plaça on es feia mercat, a tocar de l’església de Sant Pere.

«Fora muralla, sortint pel portal del camí de Prades, ja hi devia haver una esplanada, convertida aviat en plaça mercadera —el Mercadal— potser ja amb algunes cases al voltant».

mercadal

El Mercadal, a començaments del segle XX

L’espai esdevingué el centre de la vila quan, després d’anar creixent fora de la primera muralla, es va bastir una segona —al darrer quart del segle XIV— per protegir la població, la que encara s’intueix en la forma de l’actual tomb de ravals.

El Mercadal ha rebut diversos noms: plaça Major o del Mercat, plaça Reial, d’Isabel II, de la Constitució, de la República —en algun moment, República Federal— i, per imposició al 1939, d’Espanya. Dir-ne la Mercadal és moda de fa quatre dies, espero que tant efímera com algun dels noms precedents.

 

 

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, patrimoni. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s