Teresa Vilalta, la primera regidora reusenca

El dissabte passat, en una jornada dedicada al paper de les dones en la Guerra Civil, Dolors Marín va parlar de la presència i la importància femenina en el desplegament de la sanitat republicana a Catalunya, tant a nivell legislatiu —amb Federica Montseny com a referent— com de base, en la formació de professionals, recordant el paper dels anarquistes, amb metges com Félix Martí Ibáñez i d’agrupacions com Mujeres Libres.

Per completar, amb una pinzellada reusenca, aquesta exposició, em cal recordar avui a Teresa Vilalta Sentís, que fou la primera regidora del municipi. Efectivament, l’octubre de 1936, després de l’esclat revolucionari que generà la resposta a la revolta militar, es va formar un nou consell municipal que va substituir el comitè antifeixista creat al juliol. D’aquest consistori, integrat per representants de totes les organitzacions polítiques i sindicals de la ciutat, hi formà part —com a única dona— Teresa Vilalta, escollida en representació de la Federació local de Sindicats Únics de la CNT.

Aquesta circumstància fa de Teresa Vilalta la primera regidora de l’Ajuntament de Reus. Un fet prou significatiu en la història de la ciutat, encara que ho va ser durant ben poc temps.

No sabem gaire coses de la seva biografia. Va nèixer el 29 de setembre de 1900 a Bellmunt del Priorat, els seus pares eren originaris de Cabassers. Llevadora de professió, va formar-se a Barcelona, a l’Hospital Clínic i després va venir a viure a Reus, cap al 1924. Segons dades del cens municipal, el 1930 vivia, sola i cap 1935 vivia amb el seu marit Esteve Casas-Salat, nascut a Barcelona, corredor de comerç. Treballà a l‘Hospital de Sant Joan (Hospital Civil).

19280217DR

Anunci al Diari de Reus, 17 de febrer de 1928

Afiliada a la CNT, trobem el seu nom en diverses campanyes de solidaritat amb les víctimes del feixisme, al començar la guerra. El 15 d’octubre de 1936 fou nomenada consellera, per part de l’organització anarcosindicalista, ocupant la delegació de Sanitat i Assistència Social.

Un àmbit que li representà una intensa activitat a causa de l’arribada a la ciutat de desenes de refugiats procedents de diferents indrets de l’estat i de la gestió de l’hospital reusenc. Això li comportà la necessitat d’ocupar tots els habitatges possibles, esbrinant quins pisos o masos hi havia buits i incautant-los. D’igual forma, calia aplegar recursos com llits o roba, per atendre als refugiats.

19361021DR

Diari de Reus, 21 d’octubre de 1936

Va proposar al consell la creació d’un sanatori per a fer front a l’estat sanitari d’algunes persones refugiades, que no es va arribar a fer per manca de recursos, tenint en compte que hi havia establiments a Tarragona i a Altafulla.

Es va oposar, junt amb els consellers Carrasco i Fontana, a la construcció del Mercat en l’indret on és actualment, considerant que quadaria ubicat davant de l’Hospital i molt proper a l’escola Prat de la Riba, les del Mas Vilella i de l’asil dels pobres, defensant que allí hi corresponia fer-hi jardins —l’espai havia estat ocupat pel Teatre Circ— i no una plaça de mercat. Carrasco, a més, defensava el criteri de construir «petites places mercats en distintes barriades», segons consta a les actes del consell municipal.

19361119DR

Diari de Reus, 19 de novembre de 1936

A començaments de 1937, la Federació local de la CNT la va substituir per Ventura Agustí i Gebellí. No sabem els motius, però el cert és que Teresa Vilalta va continuar la seva activitat dins l’organització confederal.

Publicà articles al periòdic llibertari Adelante en què reivindicava el ple dret de les dones treballadores a disposar de plena assegurança maternal i a rebre assistència mèdica, llevadora i medicaments. També es lamentava de les dificultats per a les dones de poblacions petites de disposar de llevadores reconegudes per l’assegurança. Així, l’11 d’octubre de 1937, fou escollida presidenta del sindicat de Sanitat de la CNT reusenca. El sindicat manifestà una especial preocupació pels presos socials, sense intentar justificar el delicte. Les seves idees queden també paleses en la proposta que féu, el 1936, al consell municipal —i que fou acceptada— de «prohibir portar al cementiri creus ni cap classe d’atribut de caràcter religiós el dia de Difunts, sinó únicament rams i poms de flors.»

Fou una de les impulsores de l’agrupació local de Dones Lliures. Adelante informa que va presidir l’assemblea constituent de l’agrupació local reusenca, l’1 de gener de 1938. Dins aquesta organització participà en els grups de treball de solidaritat i pro-presos, que tenien com a finalitat ajudar als ferits dels hospitals, refugiats i necessitats de tota mena, en particular als combatents, mutilats, presos antifeixistes.

No he pogut trobar, per ara, notícies de la seva trajectòria personal després de la Guerra Civil. Va morir a Barcelona, el 20 de maig de 2005, a l’edat de 104 anys.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s