Castells de focs a Reus

Des de finals del segle XVII, els espectacles pirotècnics esdevenen un dels grans atractius de les solemnitats festives reusenques i, en menor mesura, de la Festa Major de Sant Pere. Reus és, durant el segle XVIII, una ciutat amb un potencial econòmic important: la segona del Principat quant a població i amb una gran activitat productiva i comercial.

Efectivament, al darrer terç del segle XVII, la tronada –tal com la coneixem en l’actualitat– és un component habitual de les celebracions de la vila. El 1696, la confraria dels pagesos paga per «pólvora y los mascles y los trons», «per los trons y treballs de aviar mascles» o «per fer los coets», fet que indica que probablement ja hi havia algun pirotècnic a la població, entre altres despeses de pólvora –probablement per ser emprada pels arcabussos de les milícies de la confraria–, per a la festa de Sant Isidre. També el 1688, ens costa el pagament a Francesc Fuster, per «rodas y cuets, festa de St. Pere». I les referències als trons, mascles i coets,continuen després del 1700.

El 1683 ja tenim notícia de tres nits d’espectacles pirotècnics, amb motiu de les festes de trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia al seu nou santuari. Segons consta al volum 1681-1720 de Resolucions de la comunitat de preveres (AMR), el dia 26 de setembre, a la nit:

«[…] se tiraren o aviaren molts cuets, ja al aire com ab dos cordas, la primera des del portal de Muntarols fins al carrer Major i la altre corda des de lo campanar fins a casa Gaspar Huguet, al Mercadal [era el jurat en cap] pujant i baixant, i després se tirà lo castell, ab dos retiradas que durà mitja hora y donà molt de foch.»

També es van fer lluminàries per tota la muralla que, en part, encara voltava la vila. Al dia següent, després de la professó, es dispararen molts coets, tant «de corda, com de voladors», i l’endemà, 28 d’octubre, «Se disparà lo altra castell, lo qual anà millor que lo primer ja de foch com de tot lo demés a plaer de tots […]. Assí mateix y hagué molts coets de corda com de voladors, i tot per la gràsia de Déu nostre Senyor, intercessió de Maria Santíssima, allà on y havia tanta gent, noi hagué ninguna desdicha».

La referència a la intercessió de la Mare de Déu s’entén perquè, segons Josep Rius a Jardin de Maria, manuscrit conservat a l’Arxiu, la nit del 26, un noi que tenia cura del castell de focs va patir un greu accident amb una càrrega de coets, del qual en sortí miraculosament deslliurat.

Segons consta al Llibre de Promenies, el 7 de novembre de 1705, la vila celebrava l’arribada a Catalunya de l’arxiduc Carles, entre altres actes, amb lluminàries i un castell de focs al Mercadal. La vinguda del rei a la ciutat, el juliol de 1706 també va motivar una altra demostració de focs d’artifici a la plaça. El 1711, també es fa un castell per celebrar la coronació del rei d’Hongria, a càrrec de Josep Fuster, que consta, amb el seu germà en altres anotacions d’aquell moment: «Francesch i Joseph Fuster, jermans, cueters, cuets fets festa de St. Pere».

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s