Ballar la primavera

L’arbre de maig —plantar el Maig— és un molt antic costum del temps de primavera, comú a diversos països d’Europa i encara vigent en alguns indrets del territori català. S’ha conservat, fonamentalment, com a festa de fadrins, de joves que, encara a l’actualitat, es troben una nit —pot ser la vetlla del primer de maig— per tallar un pi, un xop o àlber i plantar-lo al mig d’una plaça, despullat de brancatge excepte a la seva part superior. A cops la festa és senzillament això: aconseguir l’arbre, transportar-lo i alçar-lo de bona matinada, voltat d’esforç, gresca i alcohol.

En altres, la plantada del Maig té un caire més associatiu i comporta l’organització d’activitats culturals i àpats col·lectius al seu entorn. I encara hi ha pobles que compten amb manifestacions de folklore específiques que es vinculen a aquesta pràctica.

A Reus, també es plantà l’arbre fa segles —cal remuntar-se al 1577 per trobar notícies documentals— i, des de fa un parell d’anys, ha retornat. En aquesta recreació contemporània de la festa, el paper de l’arbre —i la seva mida— és relativament simbòlic, tot i que va guanyant alçada. Però, alhora, la proposta es presenta amb un programa que posa en valor el ball —i, de retruc, la música— com un dels components principals.

Assistim a una nova festa de primavera en què els balls habitualment associats als seguicis de festa major són presents a la cercavila pels carrers de Reus. Impulsada per la Cordinadora de Danses Tradicionals de Reus, a més d’un ball reusenc es convida a formacions d’altres viles: Aquest any, el reusenc Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball d’Arquets de Tàrrega i el Ball de Panderos de Vilafranca del Penedès. Però, a més, hi havia ball popular i s’ha organitzat un taller de jota, ball de plaça característic de les nostres comarques mirant al sud, una cantada de glosa, amb corrandes i garrotins, amb els Glosadors del Camp i qui s’hi volgué afegir. I, entre altres activitats, el corresponent dinar popular que no pot faltar a la festa.

L’indret, la plaça de la Patacada, ha estat un encert. Perquè té un volum i una estructura que s’adequa a la festa i perquè ens cal anar donant vida i personalitat a les places reusenques, més enllà de les més concorregudes al nucli antic. Els guarniments artesanals, un altre aspecte que caracteritza la festa, han generat un ambient diferent al que quotidianament presenta el lloc.

El balanç ha de ser, doncs, ben positiu i cal engrescar a la Coordinadora a continuar amb aquesta celebració primaveral que mostra balls i convida a ballar.

I, és clar, anar treballant en el protagonisme del pi, cada cop més alt, la seva arribada —aquest any, en carro— i el moment de plantar-lo amb la necessària col·laboració popular. Tot plegat, anar consolidant la celebració i mostrant com les tradicions, amb referents històrics més o menys llunyans, un dia o altre, una generació o altra, s’inventen. Fins l’any que ve!

 

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s