La vila de Reus té una llarga trajectòria de vinculació entre els bous i les seves festes. De bon començament, parlem d’animals vius, que després de ser passejats pels carrers —acompanyats de joglars, el 1343— acabaven morts, escorxats i oportunament condimentats. Menjar bou, qui podia, era senyal inequívoc de festa: «sobre lo bou se acostume matar a sant Sebastià» delibera el consell a començaments del segle XVI o com «fonch proposat per dits senyors de Jurats dient com cada any se acostumà per al dia de St Pera, matar bous» i «fonch determinat per lonrat consell que de bous que se.n maten i que.s maten tres», cent anys després, el 1620. Les referències a la documentació municipal són nombroses i seria farragós relacionar-les: «fer córrer per tota la vila ab gran alborot de xics i grans un bou o vadell, y després fent-lo matar y tallar, repartir-lo entre los de tal barri, o carrer, en no poc dany de las comunas carnisserias» (1756). De fet, el bou i arròs —avui recuperat— arriba al tombant de 1900 com a plat característic dels àpats de Festa Major.
El Bou de Reus
Amb bous i vedelles s’hi jugava pels carrers, en aquesta pràctica que avui coneixem com a correbou. El córrer la vedella era un acte prou comú per Sant Pere, o a les festes de barri del segle XIX, «antes de apuntar el alba del referido día, se hizo correr por las calles y arrabales del barrio una ternera que motivó los consiguientes sustos, caídas, gritos y broma, propios de tal costumbre» (1871)
I també vam fer curses de braus al Mercadal —amb toreros vinguts de València i l’Aragó— ja al 1733, amb encierro i mostres d’habilitat semblants a les d’alguns correbous actuals. I a mitjan segle XIX es volia construir, segons Andreu de Bofarull, «una incivilizadora plaza de toros». Durant el segle XX es van fer, sense comptar amb una instal·lació estable, diversos espectacles taurins.
El 2004 s’incorporava a la Festa Major de Sant Pere la figura del Bou. Un animal festiu que durant aquest anys ha comptat amb la seva pròpia dinàmica festiva, amb cercaviles engrescats pels carrers al so dels tabals i correbars amb altres elements convidats. El Bou de Reus compta amb una colla estable, vinculada al Casal Despertaferro, on té la vivenda la bèstia. Enguany, per commemorar aquella referència de fa 6 anys s’ha incorporat al seguici i el veurem desfilar a la professó, més amansit.
La Vedella, un dels bous de foc actuals amb que compta la ciutat
D’altra banda, probablement, a les festes de barri també es jugava amb els bous de foc. Aquestes són figures de factura més senzilla, amb aparença de bou, que carreguen tot un seguit d’artificis pirotècnics al llom. De fet, eren un bon recurs per a la festa: propietat de les empreses pirotècniques es llogaven o deixaven a canvi de l’adquisició de la corresponent càrrega de coets i carretilles.
De bou de foc en vam trobar un al pati dels antics tallers de la Pirotècnia Espinós, a la carretera de Castellvell. Aquest va servir de model per a la creació de tres noves figures, dos bous i una vedella —que així s’anomena la que resideix al Casal Despertaferro— que surten el dissabte de Corpus, en altres cercaviles o correfocs. Ara, aquest vell bou es troba en procés de restauració al Museu de Reus per tal d’incorporar-lo definitivament a l’exposició «Ara toca festa» que es pot visitar de forma permanent al museu (espai Plaça de la Llibertat).
Estructura de l’antic bou de foc, actualment en restauració
La Teiera 