Preocupacions festeres

Com a fester —en el sentit de persona que participa a la festa— em preocupa força l’evolució de les festes majors reusenques. Suposo que dir això és anar contracorrent, perquè les festes són un èxit, un esclat de llum, color i sons —o sorolls— diversos, com s’encarreguen de destacar els titulars de premsa, una mostra fefaent de la vitalitat de l’associacionisme reusenc… amb un seguici que no para de fer-se més gran, o més petit, si comptem amb la reducció a mida infantil de balls i figures. Amb uns carrers i places —comptades— plenes de famílies amb la canalla que gaudeix veient els gegants i la varietat del nostre bestiari festiu.

Em preocupa la festa, el model de festes majors que tenim, perquè l’he vist consolidar-se i créixer a partir d’uns referents històrics, amb l’esforç voluntari de moltes persones. Després de l’esclat cultural que van suposar els darrers anys del segle passat i els primers de l’actual —només cal anar comptant el reguitzell d’aniversaris que celebrem cada any— que va sotregar la festa, per fer-la més oberta i participativa, l’impuls de renovació sembla que s’ha aturat.

I no vull dir que no hi hagi dotzena i mitja de nous projectes de balls, bèsties i altres propostes en curs, més o menys definits. Això no em preocupa —o potser sí, però aquest tema el deixo per un altre dia— tant com el fet que la festa sembla que es tanqui i es conformi en l’aparença d’èxit.

Parlo de tancament geogràfic: tota la festa passa als mateixos carrers i a les mateixes places. I no és que proposi encendre la tronada al passeig Mata o fer passar la professó de Sant Pere pel barri del Carrilet. Els recorreguts històrics són històrics, però constitueixen una mínima part dels itineraris de la festa.

Lligat a aquest tancament geogràfic sembla que n’hi ha un de conceptual. Després d’anys de reivindicar el carrer, sembla que l’única alternativa possible sigui passejar-s’hi amb un got a la mà seguint un grup de música. Em cansa aquest model d’acte popular de vermut, txaranga i —si s’escau— una o més figures de la imatgeria local. La Festa Major sembla la setmana santa en què cada confraria ha de sortir a fer la seva professó —més o menys semblant— pels mateixos indrets i ja ben bé no queden dies. Una mica més d’imaginació no aniria malament.

I em preocupa la incidència que les festes majors tenen en la societat reusenca. Una part de la població la viu intensament, algunes persones encara més intensament. Una altra part la viu com una cosa de canalla. Surten al carrer, —àvies, avis, pares, mares, tiets i tietes…— perquè les criatures gaudeixin de la festa, perquè han viscut la festa de tota la vida i perquè l’escola ha fet una extraordinària tasca de difusió… també hi ha persones que ni veuen ni viuen la festa, per raons laborals o perquè ni la coneixen o consideren que no és del seu interès.

Convindria fer una reflexió sobre a quin públic arriba la festa, què mou i a quines persones a participar en els diferents actes. Un fet sembla clar: més enllà de l’àrea de confort —per emprar una expressió de moda— on es mou el programa, l’ambient és inexistent. A quatre minuts de rellotge del Mercadal diferenciar entre un dia de festa gran i un diumenge qualsevol, costa.

Són reflexions per al debat. No hi ha dubte que en l’actual model de festa hi ha moltes aspectes positius i que han anat sorgint iniciatives interessants. Però convé no adormir-se.

Al començament he aclarit que m’anava fester en el sentit humà. A Mallorca els festers són les teieres i, personalment, no vull cremar res ni a ningú. Ans al contrari, continuar treballant per la festa, tot intentant observar la realitat quotidiana.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, personal i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s