El refugi del Mercadal

Aquest cap de setmana passat, amb motiu de la celebració d’una nova edició de «Reus Ocult» s’ha pogut visitar el refugi antiaeri de la plaça del Mercadal. És una excel·lent notícia. Aquest ha estat un espai poc conegut que només s’havia obert em comptades ocasions i que, com el refugi de la Patacada, motiva l’interès de la població per conèixer com la ciutat va resistir els atacs de l’aviació franquista durant la Guerra Civil.

El Mercadal durant la Guerra Civil

És un dels refugis públics, bastit a partir de 1937 —formalment, les obres van començar el 30 d’octubre— amb una entrada original des del vestíbul de la Casa de la Vila i una altra des del soterrani del Gaudí Centre, on una galeria de nova construcció comunica amb les escales originals que sortien al mig de la plaça, prop de la cantonada del carrer de Monterols amb el de la Galera. La seva construcció va durar un any.

Aquest refugi té problemes d’inundació, ja en el moment de la seva construcció. Una persona que el va fer servir de xiqueta, encara m’ho recordava enguany: «aprop de l’Ajuntament estava ple d’aigua i hi havia unes fustes perquè t’inundaves, estava ple d’aigua». Per aquesta raó, el refugi no es va excavar a tanta profunditat com altres refugis de la ciutat i, per tal de fer-lo més segur, tota la terra que es va treure del subsol, en la construcció de les galeries, es va deixar al damunt de la plaça, protegint l’estructura.

Tant de bo aquestes visites es puguin repetir aviat. Certament, la  ciutat va destacar en el transcurs de la Guerra Civil pel treball d’autodefensa que va suposar la construcció de refugis. Encara avui se’n conserven uns quants, la majoria en masos o ubicats dins de finques particulars, de difícil accés. Amb tot, els refugis públics de la Patacada i del Mercadal són un testimoni prou fefaent dels temps difícils que va viure la població no combatent sota les bombes de l’aviació franquista.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en memòria, patrimoni. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s