Del mort i de qui el vetlla

finsaqui

Amadeu Carbó i Jordi Cubillos,
Fins aquí hem arribat. Què fem i com celebrem el darrer adéu
Barcelona: Ed. Morera, 2018
Col·lecció l’Ermità, 6

Ara que s’apropen les diades de començaments de novembre —Tots Sants i el dia de Difunts— celebracions, a la nostra cultura, dedicades al record dels avantpassats, és del tot adient reflexionar sobre la importància cultural d’un fet que impregna necessàriament totes les tradicions culturals: la mort.

Inevitable per a tota la humanitat, les creences en un més enllà, el comiat i els rituals que afavoreixen el trànsit, però també l’acompanyament als vius i la necessitat de redefinir els lligams dins la comunitat després de la pèrdua, han generat un ampli ventall de costums que canvien amb el temps i la percepció que cada societat té de la mort.

Apropar-se a un fet tant cabdal i complex, des d’una òptica divulgativa, és el que ens proposen Amadeu Carbó i Jordi Cubillos en aquesta publicació de la col·lecció L’Ermità. «Un llibre original, valent, curiós i, fins i tot divertit, que ens parla sense complexos sobre què fem i com celebrem l’últim adéu.»

Un treball que ens apropa a la cultura de la mort i la seva iconografia, els costums relacionats amb els difunts i les commemoracions dedicades als avantpassats, la literatura i el teatre popular, el patrimoni artístic… sense defugir els canvis que genera la globalització i la laïcització de la societat actual, que han fet aparèixer noves pràctiques culturals com el necroturisme. O el debat, prou actual, entre la celebració de la castanyada i el Hallowen.

Una publicació assequible, amable, que motiva a reflexionar i potser a repensar alguns aspectes de la nostra relació amb la mort, farcida d’exemples singulars i curiositats —com la d’un enterrament festiu a Porrera, amb diables— que la fan atractiva i útil en una societat que té una marcada tendència a defugir, sinó amagar, la mort com a fet quotidià.

I és que en un present on la mort com a conseqüència de fets excepcionals, com els accidents catàstrofes o guerra, és notícia diària, però que allunya la seva presència més habitual en l’esdevenir de la comunitat, cal parlar més de la mort i de l’inevitable comiat de les persones properes. En una societat que abandonant —pretesament— els referents religiosos que havien aportat confiança als nostres antecessors sobre que podien esperar del més enllà, per generar un ventall d’universos fantàstics basats en altres nivells d’existència, cal conèixer quin és el llegat cultural vinculat a la mort.

El dimecres 31 d’octubre, a 1/4 de 8 del vespre, podrem parlar amb els autors en la presentació que tindrà lloc al local de Carrutxa (Travessera C/ Nou de St Josep, 10).

 

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s