Quatre dècades voltats de bèsties (festives i fantàstiques)

Aquest diumenge, l’Agrupació de Bestiari de Catalunya ha atorgat un premi Best a Carrutxa en reconeixement de la tasca de recerca, divulgació i dinamització de l’associació de diferents àmbits de la cultura popular i el patrimoni, en especial a les comarques del Baix Camp i el Priorat. El bestiari popular n’és, efectivament, un.

Raquel Ferret, coordinadora del Centre de Documentació i Montsant Fonts, presidenta de l’entitat, han recollit el guardó.

Al llarg dels segles, el bestiari popular ha reflectit una visió mítica del món que expressava les creences i recollia les pors de les societats humanes. Animals que podien simbolitzar, segons cada cultura, el poder incontrolat de les forces desfermades de la natura o que s’associaven als inferns. Animals fantàstics —o atributs fantàstics d’animals reals— a l’entorn del quals s’han bastit llegendes i explicat rondalles, que han generat una riquíssima iconografia que es tradueix en pintures i elements arquitectònics, gravats o figures d’imatgeria popular festiva.

La vinculació entre la nostra associació i el bestiari popular ve del primer dia. Carrutxa va néixer a l’entorn de la festa i la cultura popular, amb voluntat de coneixement i de pràctica. La seva primera acció de carrer fou, de fet, participar en la creació d’un animal de foc: la Cabra, per a la cercavila de la Nit de Sant Joan de Reus, probablement un dels primers animals festius del país creats específicament per allò que avui anomenem correfoc, paraula que aleshores la festa de la Mercè de Barcelona encara no havia inventat, com bé ha recordat avui Bienve Moya —guardonat també per la seva trajectòria personal— i popularitzat arreu del país.

En la vessant més de recerca, que ens defineix com a Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria, Carrutxa publica el 1987, el Llibre dels Gegants i altres entremesos de Reus, de Ricard Solana on s’apuntaven les dades històriques de figueres com la mulassa, el drac o l’àliga reusenca. Més tard, Salvador Palomar publicaria un treball monogràfic sobre el drac reusenc del segle XIX, una peça certament singular pel seu significat polític: figura festiva bastida pels frares per anar a cremar davant les cases dels liberals, que va fer mala fi el 1835.

De fet, a Reus, bestiari i política han anat força lligats. També en el cas de l’Àliga, que va començar a sortir a la dècada de 1620, a l’igual que els gegants i la mulassa, però que va adquirir rellevància durant la guerra de Successió com a símbol dels partidaris de la casa d’Àustria. Per desgràcia seva perquè fou eliminada de la festa reusenca després de la victòria dels Borbons. I no fou recuperada fins el 1996 gràcies al treball conjunt de Carrutxa i del Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC) que en són els seus portadors, amb un ampli suport popular que la va fer esdevenir tradicional de tota la vida el mateix dia de sortir al carrer.

Des de Carrutxa hem treballat el bestiari fantàstic, especialment a les escoles, a partir dels elements arquitectònics i de la imatgeria festiva, de xerrades i exposicions. A tall d’exemple: Descobreix el drac, un programa d’èxit que diverses escoles i altres poblacions han fet seu. I com hem fet amb altres elements del seguici, hem contribuït a documentar el ball de cavallets i a fer difusió de les noves figures que han sorgit a Reus. Hem fet exposicions sobre el drac i n’hem convidat de diverses poblacions a participar en la nostra diada de Sant Jordi.

La recerca sobre la pirotècnia festiva ens va portar a descobrir que la fàbrica reusenca, Ca l’Espinós, comptava amb bous de foc. Una vell bou malmès, recentment restaurat pel Museu de Reus i que es podrà veure a l’exposició Ara toca festa sobre les festes majors reusenques, va servir de model per a la reincorporació de la figura a les nostres festes.

A més de Bienve Moya i Carrutxa, l’Agrupació de Bestiari de Catalunya ha premiat la feina de la Revista Canemàs, l’Associació de Gegants i Cabets d’Ontinyent i les millors iniciatives impulsades per les entitats federades: la Trobada «40 anys, 40 bèsties», dels Amics del Drac de la Geltrú; el Taller «Fes la teva Mula Baba» de Girona i les activitats del 450è aniversari de la Mulassa de Barcelona.

L’acte ha estat presentat per l’humorista Ferran Aixalà i la física i meteoròloga Mònica Usart —que ha recordat la seva vinculació a la colla de diables i al Camell de Molins de Rei— ha estat nomenada Ambaixadora del Bestiari Festiu 2019.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s