Xalets Quintana: la Guerra Civil i la demanda de refugis

El 10 de setembre de 1937 , el president del Casino Gaudí, en nom de tot el veïnat del barri dels Xalets Quintana de Reus, s’adreçava al consell municipal demanant la construcció d’un refugi antiaeri. La data és significativa perquè en aquell moment, la ciutat encara no havia patit el bombardeig que creuà el nucli urbà, deixant una dotzena de morts i diverses cases afectades, entre aquestes el Centre de Lectura, on va morir la bibliotecària i un usuari. Un atac que restà en la memòria com el primer gran bombardeig sobre Reus.

Però el veïnat d’aquest barri, ben proper a la línia del ferrocarril, podia ser conscient del perill que comportaven els atacs aeris, si més no des del 24 d’agost, quan les primeres bombes van caure sobre l’estació del Nord —ubicada on ara hi ha el Parc de Sant Jordi— i el Reus Deportiu. Fos com fos, la  carta —conservada a l’Arxiu de Reus— adreçada a l’Ajuntament, deia:

«Ciutadà president del Consell Municipal d’aquesta ciutat:

La junta del Casino Gaudí, enclavat en la Urbanització Quintana i en nom dels veïns de la mateix, atentament us exposem:

Que en nom d’uns trescents veïns aproximadament que viuen en la mateixa urbanització, us preguem que vulgui incloure aquest consell municipal en el pla general de refugis antiaeris, aquesta barriada.

Per el que sol·licitem tingueu a bé cedir aquest Consell Municipal els tècnics i material necessari per la construcció d’un refugi antiaeri que podria realitzar-se en la plana central de dita urbanització, o bé salvo opinió tècnica, utilitzar una mina morta a 10 metros de profunditat de la superfície la que passa transversalment per un carrer de la urbanització Quintana, per al que els veïns també contribuiríem amb el seu esforç personal, amb el seu treball voluntari.

Amb espera que aquest consell municipal se farà ressó d’aquesta justa sol·licitut i que tindrà el màxim interès perquè sigui prompte una realitat, per alque us restarán altament reconeguts els veïns de dita urbanització Quintana.

Reus, 10 Septembre 1937
Visqueu molts anys per la salut de la ciutat.
Per la junta, el president, Ignasi Esteve»

refugiquintana

Projecte de refugi públic (Arxiu de Reus)

Sobre la construcció d’aquest refugi es conserva l’expedient a l’Arxiu Municipal. Hi ha dos projectes amb notables variants del refugi públic i  encara al plànol general dels refugis surt dibuixat diferent. S’anoten  les dades tècniques dels projectes (llargada, profunditat, accessos, etc…). La capacitat es calculava multiplicant els metres quadrats per 3,5. En aquest cas serien 240 m2, és a dir es preveia per a unes 850 persones, fet que indica que s’havia previst per a la població de la zona, comptant amb l’augment que podia suposar la presència de refugiades o de persones procedents d’altres indrets de la ciutat.

No hem pogut esbrinar si el refugi públic es va construir, si més no en part, però hem començat a documentar altres refugis, obrats per iniciativa dels veïns. L’existència de refugis obrats per iniciativa particular no es contradiu amb la construcció d’un refugi públic. Per tot Reus es van construir petits refugis, per iniciativa veïnal, que evitaven a la població haver de córrer massa distància, a vegades sota les bombes, en cas d’atac.

Als  Xalets Quintana, en són exemples l’ubicat al carrer Guillem M. de Brocà, que travessa el carrer amb entra a dues cases que confronten, al qual no hem pogut accedir de moment. I també el que es troba al carrer de Martí Folguera. És un refugi particular, no correspon a cap dels plànols que es conserven a l’arxiu. Té una entrada principal amb escales i segona sortida pel pou.

refugicherto.jpg

Un dels refugis veïnals del barri

Cal recordar que les alarmes per bombardeigs foren constants i que les persones que vivien al barri, molt proper a la lìnia de ferrocarril, els van experimentar a tocar. Van caure bombes cap entre el cementiri, la via, el Petroli i el camí de Valls que tot i que no sabem si van tocar algun dels xalets, almenys sí que van esclatar molt aprop..

L’únic bombardeig que sabem que va afectar directament al barri va ser el 7 d’agost de 1938, el 7 d’agost. L’alarma va tenir una durada de poc més de mitja hora, de les 9.38 a les 10.15. En aquest curt, però intens espai de temps, primer sobrevolà Reus un estol enemic que passà sense atacar i, a continuació, Reus va rebre dos bombardeigs seguits.

Primer passaren cinc avions que enfilaren tot seguit cap al sector de Riudecanyes-Botarell-Montbrió, sembla que cercant l’edifici de la comandància militar, prop de Botarell. A continuació, sis aparells més bombardejaren la part nord de Reus, ocasionant desperfectes al voltant de la subcentral elèctrica, inutilitzant sis línies elèctriques i el cable telefònic de comunicació directe amb Bellmunt. població on hi havia un punt d’observació de la DECA que era fonamental per prevenir els atacs des de l’interior. El reguitzell de bombes va anar des dels Xalets Quintana fins a la riera de la Boada, tot seguint el camí de la pedrera del Còbic. Arnabat i Íñiguez consideren que és un dels atacs més durs que va patir Reus.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s