Un art de necessitat

Aquest novembre, la tècnica de construcció amb pedra seca ha estat reconeguda per la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat. Aquesta és és una tècnica de construcció tradicional, emprada en molts indrets i molt present en els països de la Mediterrània, que permet bastir estructures a partir de pedres encaixades sense l’ús de cap tipus d’argamassa per unir-les.

bassot_gris

Bassot per recollir l’aigua de pluja, amb coberta de pedra seca.Ulldemolins

La declaració posa en valor, més enllà de la seva importància històrica, el fet que aquesta tècnica de construcció és un bon exemple de la relació equilibrada entre l’ésser humà i l’entorn natural, o que els murs de pedra seca són cabdals en la prevenció de danys per inundacions o desplaçaments de terra. Efectivament, l’arquitectura en pedra seca ha configurat el nostre paisatge a partir dels marges que possibiliten adaptar el terreny per al conreu, els mur, els aixoplucs per deixar les eines o les cabanes per fer-hi estada en determinats moments del cicle agrícola. Les cledes o corrals per als ramats, els anjubs o bassots per conservar l’aigua captada de la pluja, les escales de marge o els ponts sobre els barrancs són exemples de l’esforç humà per a viure en un territori, adaptant-lo a les seves necessitats vitals a partir dels recursos que l’entorn ofereix.

barraca_montroig

Barraca dels Comuns del Pellicer. Mont-roig del Camp

En aquest sentit, la valoració d’aquesta arquitectura que ha generat estructures monumentals i que ens poden impactar estèticament, no ha de fer oblidar el seu caire funcional i al servei de les persones i la comunitat. Cal tenir present que aquest, com moltes altres tècniques que avui definim com a art, era un art de necessitat. Monuments populars bastits durant generacions.

marge_margalef

Marge sobre el cingle. Margalef de Montsant

A les nostres comarques, les construccions en pedra seca són prou abundants. De fet, el Baix Camp fou un dels primers indrets on es van estudiar. En concret, algunes barraques de Mont-roig del Camp, ja investigades per Salvador Vilaseca, prehistoriador i impulsor del museu reusenc. En l’actualitat, cinc d’aquestes barraques han estat declarades Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

cami_vilaplana

Camí entre marges. Vilaplana

També el Priorat és prou ric en aquestes estructures que, des de Carrutxa, vam treballar en el marc del programa de recerca «Petjades sobre el coster» de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya i ha continuat amb treballs sobre la serra de Montsant, amb publicacions com la relacionada amb l’aprofitament de l’aigua.

arneres_lafiguera

Arneres. La Figuera

L’estudi de l’arquitectura popular en pedra seca ens apropa al coneixement de les formes de vida del passat però també ens aporta reflexions per al futur, amb conceptes tan actuals com equilibri o sostenibilitat. La tècnica, més enllà del seu reconegut valor patrimonial, és vigent i útil en el present en la construcció d’elements funcionals que configuren el nostre paisatge.

pont_cavaloca

Pont sobre el barranc de Cavaloca. Cabassers

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s