Teatre popular amb àngels i dimonis

La quantitat de representacions teatrals de carrer d’arrel tradicional —les anomenem balls parlats o d’altra forma— no para de augmentar. Aquests dies ho podeu constatar amb les vinculades a la llegendària vida del sant ermità i patró dels animals. En diverses poblacions s’anuncia la representació de La Vida, La Barraca o Les temptacions de Sant Antoni, en diversos formats: representacions dels textos històrics a l’aire lliure o a cobert, lectures dramatitzades, recreacions actualitzades de l’obra…

Aquest esclat de representacions teatrals en context de festa, vinculades a la religiositat popular, molts cops hagiogràfiques o centrades en alguna llegenda que explica els orígens d’una imatge o els miracles que van salvar una població, poden sorprendre en un temps en què la religió no viu els moments més àlgids quant a la seva presència en el dia a dia col·lectiu; en què amplis sectors de la societat defensen el respecte a les religions com a expressió de les creences personals que no condicionin la vida dels altres, amb el debat sobre la discriminació d’unes creences prou presents a la nostra societat o l’excessiva dependència de les festes dels rituals generats pel catolicisme. I resulta, potser, més sorprenent si hom analitza la composició social dels grups que impulsen i realitzen aquestes representacions.

stantoni_portellada

Representació de Sant Antoni. La Portellada

A risc de voler simplificar massa per la brevetat d’un article, se m’acut que hi ha diverses raons que expliquen l’increment d’aquestes manifestacions teatrals:

  • La primera, que esdevenen un referent d’identitat local, particularitzant la festa respecte al conjunt de celebracions del mateix tipus que hi ha arreu del país. Aquest és un component molt clar en els balls parlats que recullen tradicions locals i no tant en altres, amb arguments de caire més genèric. Malgrat això, cada ball té les seves característiques diferencials.
stantoni_asco

La barraca de Sant Antoni. Ascó

  • La segona és que bona part d’aquestes representacions reflecteixen un tema cabdal, present en el teatre, entra altres formes narratives i d’expressió artística, com és la lluita entre el bé i el mal, un enfrontament que vehicula els arguments de tantes i tants producte de la creativitat humana. Pot ser el cel contra l’infern, en la tradició cristiana, o l’heroi contra el més malvat i més inversemblant dolent que la ficció cinematogràfica ens mostri. Històries de bons i dolents, amb tota la relativitat del concepte en cada moment, que funcionen. I més encara si els malvats vençuts no són destruïts sinó enviats a un territori que els és favorable: la festa. L’esclat furient de les forces infernals, cremant pirotècnia a dojo en una carretillada o calant foc a la monumental barraca de sant Antoni, en són bons exemples.
diables_igualada

Diablessa. Ball de Sant Miquel i Diables d’Igualada, en una actuació a Reus

  • La tercera és la possibilitat d’actualització dels missatges. Pel caire marcadament burlesc d’algunes representacions —Dames i Vells o Malcasats, per exemple—, que possibiliten i tenen la seva força en l’adequació dels parlaments a la sàtira sobre les persones o els fets d’actualitat. En l’àmbit local, reforçant la singularitat de la representació, o general. Aquest component és també molt present en els balls de diables que inclouen els corresponents versots de crítica social. I en les representacions de Sant Antoni. Efectivament, algunes de les temptacions que va patir el sant de part dels dimonis —oferint-li diners, poder o sexe— poden actualitzar-se en crítiques àcides a la societat de consum, la política o la societat patriarcal. Sense menysprear el component humorístic que molts textos històrics inclouen en el personatge de l’acompanyant del sant en la seva vida retirada.
damesvells_reus

Ball de Dames i Vells. Reus

Recreacions que poden arribar a creacions com els Tres Tombs Infernals de Sant Antoni, a Sant Andreu del Palomar, una experiència que em sembla del tot destacable per tots els components d’actualitat, transgressió festiva, integració del foc i la pirotècnia, o participació popular (malgrat que confesso no haver pogut conèixer tant com es mereix).

stantoni_orta

San Antoni és temptat pel dimoni. Representació a càrrec de la colla de diables Foc i Flama. Orta

Tot plegat, i alguna cosa més —les dinàmiques associatives, la voluntat de grups socials de joves o colles festives de carrer,  de ser més presents a la festa, el desig d’inventar de nou sense renunciar a una pàtina del passat…— explica prou bé perquè, ben entrat el segle XXI, ens dediquem a representar les derrotes de Llucifer davant sant Miquel o la vida eremítica, farcida de trasbalsos, de sant Antoni.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s