Un joc d’aparences carnavalesques

La màscara amagava la identitat de la persona que la portava. La disfressa, la seva posició social. Efectivament, en els carnavals reusencs de la segona meitat del segle XIX i el primer terç del segle XX —fins a la Guerra Civil—, la creativitat que cridava l’atenció, en les indumentàries o en les carrosses, era més el resultat de l’esforç col·lectiu i del treball artesà que de la capacitat econòmica. El Carnaval fou, des de 1859, la gran festa de les societats recreatives, culturals i polítiques, però també dels cafès. Una festa que aplegava el conjunt de la comunitat i en què les classes populars podien competir per unes hores, en aparença, amb els sectors més benestants.

exposemblardeu1

Un joc d’aparences, de transgressió temporal de l’ordre social, que vol reflectir el títol de l’exposició que presenta, fins al 16 de març, el Museu de Reus (raval de Sta Anna, 59): «Semblar déu i tot lo món. Els carnavals reusencs 1859-1939».

En aquest període es van celebrar disset grans carnavals. Els nostres avantpassats diferenciaven entre els carnavals de cada any i els grans carnavals en què arribava el rei Carnestoltes en persona —sempre un ninot— acompanyat del seu sèquit, s’organitzaven grans desfilades amb espectaculars carrosses i es ballaven les Danses al mig de la plaça del Mercadal. L’organització d’aquestes festes excepcionals suposava l’acord entre les entitats i la necessària recerca de recursos, però, de balls de màscares —molts anys, més d’un centenar— i d’accions parateatrals al carrer, no en faltaven mai. Els darrers grans carnavals del primer terç del segle XX foren els de 1908, 1916 i 1919, que ens han deixat desenes d’imatges. El centenari d’aquest últim esdeveniment ha estat el pretext per al muntatge de la mostra.

L’exposició, realitzada a partir del fons fotogràfic conservat al Centre de la Imatge Mas Iglesias i del treball de recerca del Centre de Documentació sobre el Patrimoni i la Memòria / Carrutxa, ha comptat amb la col·laboració d’entitats i particulars que han cedit indumentària i materials gràfics. La mostra fa un repàs als actes i costums que configuraven la festa: balls i desfilades, danses, però també matracades —burles orals de les màscares femenines—, literatura humorística i cançons. O la pirotècnia, destacant la importància del Ball de Diables en la celebració.

exposemblardeu2

L’exposició anirà acompanyada d’un seguit d’activitats: visites comentades, amb sessions temàtiques, projeccions… D’altra banda, Carrutxa presentarà una mostra digital, amb catàleg en paper, sobre l’humor, la broma i la sàtira a la festa, tot recordant que enguany fa 40 anys de la primera publicació carnavalesca contemporània, el Tururut Viola.

Apropar-se a la festa possibilita, un cop més, descobrir aspectes de la societat del passat que també són útils per a entendre el present: la importància i la força de l’associacionisme, l’esforç cooperatiu, la recerca de finançament a partir de les aportacions individuals i d’establiments, que suposa l’organització de desfilades de capta i es tradueix en àcides crítiques a persones amb poder econòmic que no hi col·laboren. I el paper força secundari de les autoritats municipals, entre la voluntat de control i el reconeixement del potencial de la festa com a dinamitzadora de la vida social i econòmica de la ciutat.

cartellsemblardeu.jpg

L’exposició acaba el 1939,  per tal d’explicitar el no retorn de la festa després de la Guerra Civil. Franco va prohibir, el 1937, el carnaval al territori ocupat per les tropes rebels i les prohibicions van continuar, amb duresa, acabada la guerra. El carnaval reusenc va restar amagat durant anys fins a tornar al carrer el 1978. Aquest pot ser un tema per a una altra exposició.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s