Carnaval, cantaval…

Un any més m’ho he passat de conya sortint a cantar el divendres de Carnaval al vespre. I, com cada any, m’he trobat amb un repertori que va des de l’amable broma humorística fins a una àcida crítica política que ens mostra que el feixisme també es pot combatre, no ho dubteu, cantant. O la reivindicació feminista, amb una versió  —com les altres, de tonades més o menys conegudes— que va ser força aplaudida per moltes persones que es van trobar amb la colla de màscares i el més d’un centenar d’acompanyants que formaven la comitiva. Com cada any, però com cada any diferent, una bafarada d’aire fresc en un carnaval que, mal ens pesi, en té més el nom que cap altra cosa.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s