Les professons reusenques a l’entorn de 1900

En el transcurs de la història, la celebració de la Setmana Santa a Reus ha viscut moments crisi i de conflicte. En són un bon exemple els anys a l’entorn del canvi de segle, del XIX al XX. D’una banda, cal considerar que, a l’època, Reus és una població on han arrelat les idees racionalistes i de progrés social, molt crítiques amb la religió catòlica. Una ciutat capdavantera del republicanisme, amb una notable activitat cultural i editorial, quant a premsa, que propicia el debat. On s’ha obert la primera escola laica per a xiquets i xiquetes, i que es veurà clausurada per la ferotge repressió contra l’obrerisme i l’anarquisme de 1896 després de l’atemptat del carrer de Canvis Nous, durant la professó de Corpus d’aquell any, a Barcelona.

Però alhora, la crisi en les solemnitats públiques vinculades a la religió obeeix a un canvi en les formes d’associacionisme que, a partir de la industrialització, privarà els actes de la base social amb què havien comptat en el passat. Les antigues confraries d’ofici o gremis han desaparegut pràcticament i la commemoració cristiana resta a càrrec de la confraria penitencial que, des del segle XVI, ha encapçalat les celebracions, la Sang, com es coneix popularment la Reial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J.

A finals del segle XIX i en els primers anys del segle XX són diversos els anys en què la congregació decideix no organitzar la professó de l’Enterrament, el divendres, i altres en què aquesta surt només amb els passos o misteris de la seva propietat. Surten, no sempre, el dels Natzarens i el del Descendiment, de la confraria dels pagesos. Altres, dels antics gremis, resten desats, es perdran o acabaran cedits a la mateix congregació de la Sang. Com comenta el diari Lo Somatent, el 1887, «únicament la representació de dos gremis figurava en la processó». Entre 1890 i 1910, la Sang renuncia a fer la professó de l’Enterrament nou vegades.

L’acte central, públic i al carrer, són les professons del migdia i primera hora de la tarda del divendres: el trasllat de la imatge de Crist crucificat des del temple de la Sang a la Prioral de Sant Pere i el seu retorn, després de la funció de l’Agonia. El recorregut d’aquesta professó varia segons si es preveu realitzar o no la del vespre. Més llarg o més curt, com a l’anada. Altres actes, com les visites als monuments, el Dijous Sant, o la Coronació, el diumenge de Pasqua, tenen lloc a l’interior dels temples.

anunci1897

Crida a la premsa demanant ajut per a la realització de la funció de l’Agonia

L’enfrontament entre partidaris i detractors de la celebració no es centra tant en el fet que es realitzin aquestes manifestacions, que en aquest moment han deixat de ser representatives del conjunt de la població, com del fet que l’Ajuntament col·labori econòmicament en la seva realització. Efectivament, la Sang rebia anyalment un donatiu —anomenat l’unça d’or— de part del municipi, una aportació que en aquell moment se situa en les vuitanta pessetes. En el debat, els regidors republicans defensen que el municipi té altres despeses més importants, amb incidència en les de caire social, mentre que els conservadors argumenten que és una tradició i que l’Ajuntament no ha renunciat a fer despeses o a donar subvencions per altres motius, com els homenatges als voluntaris de la llibertat que van morir als camps del Morell, els ajuts al Centre de Lectura o la celebració del Carnaval. Alguns anys, les votacions ajustades i el vot de l’alcalde acaben decidint si hi ha ajut o no. Quan aquest és negat, fet que passa sovint, la Sang organitza uns subscripció popular per a recollir els diners.

Malgrat que, si no hi havia suport municipal, la Congregació —segons els seus estatuts— es podia negar a organitzar la funció de l’Agonia, sembla ser que mai va arribar a fer-ho, si més no en aquest moment.

Cap any es van prohibir la sortida de les professons o les celebracions religioses. Ans al contrari, en moments de governs municipals de majoria progressista laica es mantenen les ordenances municipals restrictives de la circulació, el soroll o l’activitat en aquests dies.

El debat, però, és ben present a la premsa i al carrer, on no hi manquen episodis de tensió. Les associacions republicanes i lliurepensadores organitzen sopars de promiscuació i esmorzars d’embotits al pas del viacrucis. El pas de la professó de l’Enterrament és rebutjat amb xiulets i amb la clàssica mesura de boicot: aviar animals —gossos i gats— en el curs del recorregut. De la tensió amb què es viuen els actes religiosos al carrer en són bona mostra l’alarma que mouen petits incidents anecdòtics o el pànic que motiva un imprevist moviment de la cavalleria al pas de la professó, el 1896. Per no recordar aquell trasbals involuntari que provocaren els obrers del forn de vidre, en anar a la prioral, el Dijous Sant.

professomigdia

Sortida de la professó del migdia, c. 1900 (autor desconegut)

La resposta dels catòlics, en aquests temps de crisi, es centra a potenciar el component emocional de la professó més viscuda per un sector significatiu de la població, la del retorn de la imatge del Crist de la Sang a l’església titular de la congregació. La petició individual d’ajut diví en un moment assenyalat —una creença que pot ser tan antiga com la mateixa professó— esdevé ritual, a partir de 1907, en el moment en què el portador de la imatge la mostra a les persones aplegades a la plaça abans d’entrar al temple. El que coneixem com les Tres Gràcies.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s