La Moixiganga a Reus. Notícia històrica

La paraula moixiganga ha servit per a designar, durant molts anys, manifestacions teatrals i festives molt diverses, des de jocs fins a curses de braus o representacions de caire burlesc. En altres països de l’àmbit hispànic, les mojigangas són figures d’imatgeria popular. Com també s’ha emprat sovint en debats socials o en política, en situacions que eren confuses o motiu de crítica.

Més enllà del sentit figurat de la paraula, en el nostre àmbit festiu, les moixigangues han estat balls, teatre popular i, sobretot, construccions humanes. La moixiganga o muixeranga—com se’n diu al País Valencià— forma part d’aquesta tradició d’enfilar-se les persones, les unes sobre els altres, per tal de bastir estructures més o menys espectaculars que mostren la força i l’habilitat dels actuants.

20190529presentamoixiganga

Presentació de la nova moixiganga reusenca, al local dels Xiquets de Reus, el 29 de maig de 2019

També a Reus la documentació del passat parla de balls, danses del país o moixigangues, de forma genèrica, en referència al conjunt de manifestacions que integren els seguicis festius de la vila: «Los gremios arreglaron sus antiguas danzas y mogigangas» (1748) o «Las fiestas fueron magníficas, pues a más de las danzas populares y mojigangas […]» (1788).  A partir del darrer quart del segle XVIII, però, s’esmenta específicament un ball de la Moixiganga, diferenciat d’altres danses., com en el cas de la festa del trasllat de les relíquies de sant Bernat Calvó, el 1775:

«Anaren en professó ab diferents balls: de Muixiganga, cuatre de Valencians, de Sta. Fe, cuatre de Bastonets, de Pastors, de Dames y Vells, de Cerculets y demés balls.»

El 1792, en una professó d’acció de gràcies a la Mare de Déu de Misericòrdia per la pluja, acompanyant la seva imatge al santuari s’esmenten «la Mogiganga del gremio de sastres, y otra de particulares», dues colles en un seguici on trobem els gegants i la mulassa, i balls de Cavallets, de Galeres, de Prims, de Valencians, de Gitanes, de Moros i Cristians, de Diables…, en el moment més àlgid del repertori festiu reusenc.

Coneixem altres notícies de la sortida de la Moixiganga al primer terç del segle XIX, un ball que, a partir de la documentació conservada, sabem que ocupava força persones i que es caracteritzava per fer construccions humanes. Josep Aladern el descriu així:

«Lo ball que ‘s separa de tots per sa naturalesa és lo que anomenavan de la Moixiganga o Moxurranga. Aquest ball, sense parlaments, consistia en portar a cap una sèrie d’exercissis de forsa, de destresa y d’equilibri, que requerian uns llarchs ensajos, los quals sols podian fer perferctament los individuos aficionats als castells, ab los quals tenian dits exercissis gran semblansa.» (Costums típiques de la ciutat de Valls, 1895)

Aquesta descripció s’ajusta força a la que aporta un memorial de l’esmentada celebració reusenca de 1792:

«A la danza dels Prims seguía la mogiganga del gremio de Sastres y otra de particulares, vestidos como bailarines de teatro, formando varias contradanzas con muchas variedades de figuras piramidales, ya con achas encendidas, ya con palos o bien otros objetos que la hacían en estremo agradable.»

Significativament, el 1805, la Moixiganga fou l’única dansa que acompanyà el consistori a rebre el comissionat del ministre Godoy —hi havia en joc la construcció del canal de Reus a Salou— a l’entrada del municipi, fora vila. L’espectacularitat d’unes construccions humanes amb indumentàries de colors vius s’adequava prou bé al context. Podríem anotar encara altres referències: les festes del trasllat de la imatge de sant Domènec a la capella de Monterols (1798), la visita de Ferran VII a la vila (1814) —aquí, la crònica recull «las pantomimas de la Mogiganga»– o les festes de la jura d’Isabel II (1833).

Amb la desaparició dels antic gremis s’acaben les notícies de la Moixiganga del gremi de sastres. Es ben possible, però, que més d’un any el veïnat d’algun barri organitzés una moixiganga, entesa com a dansa amb diverses figures, incorporant-hi bastons o cercolets, a l’estil de la moixiganga lleidatana. I aquestes moixigangues arribarien fins a temps més recents. És el que sembla indicar el dibuix conservat entre els papers de Joan Ferran i Cases, potser de finals del segle XIX, recuperat pel folklorista reusenc Josep Bargalló i Badia. O també el que diu el programa de les festes del barri de Sant Domènec, l’agost de 1871:

«Recorrerán durante todo el día las calles del barrio diferentes bailes, conocidos por ‘Muchiganga’.»

El cert és que les construccions humanes, amb jocs de força i habilitat, les figures amb torxes al vespre, els balls amb bastons o cercolets, formaven part d’un espectacle que aportava excepcionalitat al moment i que s’adaptava a les possibilitats i recursos de la comunitat. Balls parlats, de bastons o altres «danses del país», sovintejaven a les festes de barri, sense haver de pressuposar l’existència de colles estables o cap altra continuïtat que la derivada de l’engrescament temporal d’un grup de joves. La percepció des del present, amb una festa sempre estructurada a partir de l’associacionisme, pot resultar esbiaixada respecte a les festes populars del passat. Efectivament, el creixement de la festa en l’actualitat es vincula sovint a l’aparició de noves colles, figures o manifestacions festives.

20190529moixiganga

Una de les figures de la nova Moixiganga de Reus

Fa dotze anys es va incorporar al seguici reusenc una moixiganga de caire religiós, seguint el model sitgetà, que no va arribar a consolidar-se. Enguany se’n presenta una de nova, una experiència que connecta amb diferents tradicions de construccions humanes a la Mediterrània i que reivindica les acrobàcies com a part de l’espectacle festiu. La proposta, des del Circ Social, és força engrescadora i es podrà veure al carrer a partir del proper 18 de juny, i caldrà anar-la a veure.  El primer tast, però, ha deixat molt bon gust. Benvinguda la nova Moixiganga de Reus!

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La Moixiganga a Reus. Notícia històrica

  1. spalomar ha dit:

    Sobre la diversitat d’usos de la paraula moixiganga, a tall de curiositat:

    «Hom ha vist aquests cartells que, a tall de propaganda electoral, vénen a donar una nota ignomiosa, no pel que diuen, sinó pel que representa tota aquella moixiganga de partits i partidets que han estampat el seu nom allí»

    «L’Ajuntament de Maspujols, el dia 14, segon aniversari de la proclamació de la República, ultra autoritzar la moixiganga d’una processó religiosa, no va engalanar els balcons de l’Ajuntament.»

    Les dues cites són de Foment, el diari republicà reusenc i la segona fa referència al fet que el divendres sant de 1933 va caure en 14 d’abril, provocant no pocs conflictes entre partidaris de commemorar la mort de Crist o l’aniversari de la proclamació de la República.

    En el llenguatge de l’època, de ben segur que hom parlaria avui de la moixiganga dels pactes postelectorals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s