Efemèrides

Commemorar l’aniversari, més o menys rodó, d’un esdeveniment, del naixement o la mort d’un personatge, pot ser un recurs útil per apropar-nos a la història, tot centrant l’atenció en un fet singular per a mostrar el context d’una època, la trajectòria professional o els valors humans d’una persona, o la importància d’un moment històric concret. Per tant, cap motiu de crítica —de bon començament— a la voluntat o la necessitat de commemorar determinats aniversaris.

Ara bé, si s’opta per atorgar especial rellevància a un fet, una data o una persona, caldria conèixer primer allò que es vol fer valer i, encara més, quin és l’objectiu de destacar aquell, i no un altre, esdeveniment o personatge. Perquè és clar que una ciutat com Reus, amb més de vuit segles d’història documentada, ha generat i continuarà generant efemèrides.

Aquest juny sembla que des de l’Ajuntament s’ha volgut recordar la solemnitat festiva que acompanyà les visites de la reina Isabel II i la seva mare a Reus, el 1844. El model d’aquestes celebracions correspon al que havia estat vigent durant tot l’Antic Règim. L’espai urbà es transformava amb arcs de brancatge i altres guarniments, especialment amb la construcció de la Piràmida, una estructura de fusta i tela que es plantava al mig del Mercadal. Les nits s’il·luminaven amb l’encesa de teieres i crides a la població a situar llumeneres als portals i balcons. Els elements protocolaris i les demostracions festives de la Vila —gegants i mulassa— o dels gremis —balls i danses— omplien els carrers, sortint a rebre els personatges notables o encapçalant les professons de trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia.

Un model de celebració que el 1844 es trobava a les acaballes. Efectivament, un seguit de canvis legislatius entre 1813 i 1834 va suposar la desaparició dels antics gremis. La societat canviava amb la industrialització i, a la segona meitat del segle XIX, molts dels balls i danses que havien format part dels grans seguicis en el passat. En aquest sentit, les solemnitats festives de 1844 no tenen altra cosa d’especial que ser de les últimes que s’estructuren amb la fórmula de l’Antic Règim.

Aquell any la vila va rebre dues visites de la monarquia borbònica. La primera fou l’11 de març. Va venir a Reus la reina mare Maria Cristina. En la recepció hi van participar els balls de cavallets, cercolets, bastonets, prims, Mossèn Joan de Vic, els gegants i la mulassa. També van sortir dues carrosses dels gremis, la dels pagesos i la dels boters. I, es clar, es van aviar les corresponents tronades. Un dietari de l’època ho explica aixi:

«Vingué a Reus a fé una visita la Reyna Mare Doña Maria Crsitina. Que li van fer mol bona arribada, cuan va sortí de Tarragona, per señal, tocaren 12 totchs de campana, y en seguida anaren a recibirla los senyors regidors yls convidants, yls balls de Bastonets y de Cercolets, lo de mosén Juan de Vich, lo dels Prims y de Caballets, y los dos carros triunfals del Gremi dels Pagesos y dels Botés. Cuan entrà al terma, 24 tochs, y al entrà a Reus repich general de campanes, y en seguida entrà a la iglésia, que la van rebra ab lo Talam, y cantaren lo Tadeo […] Al sortin de la parròquia anà a casa Miró, de la Plaza de las Monjas, a hon era la seva posada. A la Plaza y havia la Piràmida del gremi dels Valés, al balcó de Casa de la Ciutat y havia una capella ab lo retrato de la Reina Doña Isabel, a la Plaza de las Monjas, y havia a mà dreta un hermós Portal de gremi dels Confités y Platés, a mà esquerra avia una capilla ab lo retrato de sa filla Donya Isabel […]Los carrés a hon va pasà, los van gorní de domasos. »

La reina mare va visitar l’hospitat, la casa de caritat i la fàbrica tèxtil de Josep Roselló Martí (a) Víctor, personatge destacat a Reus a mitjan segle XIX. Fervent defensor de la monarquia borbònica, fou alcalde de la ciutat i va haver de fugir per cames a l’esclatar la Revolució de Setembre de 1868.

En aquells dies, hi havia la imatge de la Mare de Déu a la prioral de Sant Pere, tal com acostumava a passar quan la vila havia fet pregàries. L’Ajuntament va voler aprofitar que la població estava de festa per tornar-la l’endemà a la seva ermita, però pel mal temps s’ajornà al diumenge següent. Però el clima tampoc va acompanyar, va ploure:

«A la profesó y anavan los Gegans al davan, y los dos Carros Triunfals dels gremis dels paxesos y botés, y tres o cuatra balls, y achas moltas. Cuan sortia la profesó ya comensava a ploviscà, y no obstan la profesó ya arrivaba al pon de Misericòrdia, y la iglésia estava plena de gen ab achas, que no gosavan a sortí per po de mullàs, y lo ajuntamen se va posar a fé ensendra, y sinó ensenian las achas que sen anesin, tan promta com feren ensendra se posà a fé una gran pluya y la profesó se esborrià, y lo que feia de Prió, Josep Fon, va puxà a la trona dien que per raó de la molta aygua que queia se sosprenia. Tornà la Verge de Misericòrdia, y cuan va se esborriada o defeta se va parà de ploura y no va ploura més. Los balls de Diables, que ni avia mols, van avià las carretillas al davan de la iglésia.»

El cronista apunta que, tot plegat fou per motiu del disgust de la Mare de Déu per voler aprofitar unes altres festes: «Si se aguesin esparat fins al dia de Sant Pere, com la gent ho deyan, hagueren fet més festa, però la Verge no va volgué aquestas festas, perquè no mareix tan poc.»

EL 31 de maig, Reus visita de la reina Isabel II, la reina mare Maria Cristina i la infanta Maria Luisa Fernanda. Aquesta vegada també es va guarnir la ciutat. A cal Miró hi havia un sortidor i van penjar la bandera dalt del campanar. De la decoració en tenim una descripció:

«Al carrer Majó, de Monterols y Padró eran gornits ab papallons, a la Plaza [Mercadal] y havia la Piràmida del gremi dels Teixidés de seda y cotó, a la Casa de la Ciutat y havia una capella ab lo retrato de la reyna Doña Isabel, a la Plaza de las monjas y havia a par esquerra los retratos dels Borbons, a modo de una capella. A par dreta y havia un hermós Portal del gremi dels Platés y Confités, a davan de casa Miró y havia una capella ab lo de sa majestat.»

Van sortir els balls de cavallets i de cercolets, i les carrosses dels pagesos i els boters.

I  de nou,  va ploure. La premsa de Madrid parla del gran fervor dels reusencs vers la monarquia, el cert però és que aquell any, als carrers de Reus, hi ha sovintegen els conflictes i les revoltes. Tal com explica Pere Anguera, «El juny, diversos progressistes foren detinguts. El càstig es podia deure a una decisió arbitrària , però també als crits subversius amb què fou acomiadada Isabel II en la visita que hi féu amb tota la família el 31 de maig». Al juliol, una protesta dels joves contra les quintes acabà amb trets i un mort.

 

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s