La festa dels més joves

En els debats sobre la Festa Major apareix sovint el tema de com fer participar als més joves a la festa i assegurar-ne la continuïtat. El seguici infantil, com a conjunt de grups festius que reprodueixen els balls, danses o figures del seguici adult, compta amb partidaris i detractors.

Personalment, a mi no m’ha fet mai el pes. No tant perquè trobi malament la presència de la canalla al carrer, com a actuants de la festa, al contrari. Més aviat perquè considero que les festes han generat sempre els mecanismes perquè tothom hi trobi el seu lloc. I que hi ha molts exemples de costums i pràctiques festives en què xiquets i xiquetes són els protagonistes absolut. Em preocupa, però, la infantilització en general de la festa ­–aquest és un fet en que intervenen, però, més factors– en la mesura que comporta una pèrdua del sentit ritual de la celebració per esdevenir mer espectacle.

Si parlem de Sant Pere és clar que cada manifestació festiva ha generat les seves pròpies dinàmiques històriques. Els gegants embadaleixen la canalla, que els segueix, mengin o no coca amb cireres. No hi hauria castells sense dosos, aixecadors i enxanetes. Hi hagué diables molt joves en el passat. Però ni moltes danses, ni figures, van tenir reproduccions a petita escala.

Potser es tracta, en definitiva, d’atorgar el protagonisme als més joves, no tant a partir de copiar mimèticament allò que fan els adults, com de bastir les seves pròpies experiències festives. Demostracions festives que generin, com passa amb els grans, sentiment de pertinença a un grup o associació, per a mostrar-se a tota la comunitat.

La Cucafera de Reus, de l’escola Els Ganxets

A Reus comptem amb algunes experiències prou positives, en l’àmbit escolar, en aquesta línia. D’una banda, la construcció de gegants o bèsties festives que corresponen a un centre educatiu, ha estat una pràctica comuna a diverses poblacions, amb resultats diversos. Amb el pas dels anys, alguns s’han perdut i altres són referents d’identitat de l’escola. Aquest dissabte, la Cucafera de l’escola Els Ganxets celebrava els seus primers cinc anys. La seva creació fou una proposta trencadora: per primera vegada sortia una figura petita que no tenia equivalent en les grans. El cert és que la Cucafera de Reus ha esdevingut una figura molt popular, amb identitat ben definida en el conjunt del bestiari festiu local.

Cal felicitar doncs la Cucafera, que dissabte va sortir acompanyada de les gegantes Montsant, de l’escola del mateix nom, i la Pastoreta, de la Salle. I del drac de l’escola Prat de la Riba.

El Ball de Marcos Vicente, a càrrec de l’escola La Vitxeta amb els músics del Pi del Burgar

També d’una altra experiència no menys interessant: el ball parlat de Marcos Vicente, en una versió recreada, a càrrec dels alumnes de l’escola la Vitxeta. Una història inicialment de sang, fetge, assassinat, adulteri i enfrontament entre moros i cristians –tal com agradava als nostres avanpassats– que esdevé una aventura de pirates que, malgrat tot, conserva el fil argumental del seu referent històric. Una adaptació no només a l’edat dels participants sinó a un present en què cal repensar el concepte de bons i dolents o determinats valors morals que comunicaven aquestes peces teatrals.

La preparació d’un ball parlat, com a representació de teatre al carrer i en un context de festa, necessita d’un treball interdisciplinari on hi entra la llengua, la música i la dansa, amb una colla que canvia d’any en any. En l’aspecte musical, el ball compta amb la col·laboració dels grup de flabiols de l’ institut escola Pi del Burgar. El resultat, excel·lent.

El drac de l’escola Prat de la Riba

En definitiva, hi ha experiències que ens mostren com es possible treballar la festa des de l’àmbit escolar, atorgant protagonisme als més joves i generanr referents que són reconeguts per tota la població. Per molts anys.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s