Jugar amb avantatge

En el recurrent debat sobre tradició i innovació, hi ha manifestacions festives que juguen amb avantatge. Els balls parlats de caire burlesc troben en la renovació dels seus parlaments i accions teatrals —i, per tant, en la innovació— la forma de mantenir la seva funció tradicional: satiritzar i fer crítica de personatges i esdeveniments d’actualitat.

20190622reus11

Xiques del ball de Dames i Vells de Reus

No és estrany, doncs, que balls com els de Dames i Vells, de Malcasats o el mateix ball de Diables, que també incorpora parlaments burlescos, es trobin entre les representacions teatrals de carrer que gaudeixen de millor salut en l’actualitat.

El dissabte 22 de juny en vam poder gaudir a Reus d’una bona mostra, amb motiu de la celebració dels deu anys de la incorporació del ball de Dames i Vells a la nostra Festa Major. El ball de Vells de Valls, el de Malcasats de Vilafranca del Penedès i el de Malcasats de Vilanova i la Geltrú, van acompanyar el ball reusenc en actuacions per diverses places del nucli antic i espais tancats, com cal Massó o els jardins de la Casa Rull.

Ball de Vells de Valls

Amb una línia argumental comuna —les picabaralles entre parelles mal avingudes, amb la intervenció posterior del poder—, els diferents grups van mostrar una interessant diversitat de tractaments. Des de l’ús de màscares en el ball vilanoví —que surt per Carnaval— fins al canvi de rols sexuals entre els actuants del ball de Reus, passant per la interpretació concreta que cada colla fa de les autoritats civils i religioses: alcaldes o alcaldesses, jutges, capellans o bisbes, amb els corresponents agutzils o mossa d’esquadra. Tot això embolcallat de somriures i rialles, davant els acudits i la provocació en la paraula i les actituds dels diversos personatges.

Ball de Malcasats de Vilafranca del Penedès

Teatre de proximitat, per a ser vist a curta distància i escoltat sense gaire soroll ambiental, fou un privilegi poder gaudir, en un dia i en uns espais ben coneguts, d’un seguit de peces que cal anar a veure a cada localitat i saber trobar en el seu lloc i moment. I que no sempre es pot copsar en tota la seva càrrega satírica. És clar que els grups van versionar els seus propis balls per adaptar-los, més o menys, a un context diferent. I és que la crítica a les persones i als fets locals és cabdal en aquestes representacions. En aquesta línia, cal destacar sobretot el treball dels Malcasats de Vilafranca, que van incorporar nombroses referències reusenques, per a gaudi del públic, als seus parlaments.

Aquests balls satírics són, en certa forma, un bon reflex de la mateixa evolució d’allò que sovint anomenem cultura popular en referència a les seves arrels històriques. D’una banda, en el paper d’homes i dones en el desenvolupament de l’argument. Lluny dels sermons contra les dones que sovintegen en els textos de fil i canya del segle XIX, continuen, però, persistint els tòpics, que són el mirall d’una societat que és igualment lluny de desterrar-los. Les figures o les referències exagerades i estripadores a la sexualitat són una necessària vacuna contra una societat que fa de l’aparença física producte de consum. I no hi manquen les referències explícites contra el masclisme.

Ball de Malcasats de Vilanova i la Geltrú

Dures crítiques a l’Església que podrien semblar fora de temps, en un moment en què la religió ha deixat d’impregnar molts aspectes de la vida social, però que revifen a partir dels nombrosos casos d’abusos sexuals que s’han conegut en els últims anys. Més enllà d’aquests fets punyents, la figura del capellà representa una moral social dominant en el passat que cal fer objecte de sàtira perquè no retorni, si és que ha marxat del tot.

I és en l’àmbit local on les representacions palesen més la crítica al poder. És clar que, en aquest cas, millor anar a veure cada ball a casa seva i comptar amb l’ajut d’alguna persona de la població. En el cas de Reus, caldrà esperar a la versió integral de Dames i Vells d’enguany, els dies 27 i 28 de juny, per saber com surten esquitxats els polítics de la casa del Mercadal. Un ball que, en l’actualitat, compta amb una figura, el jutge, clar reflex del moment històric que vivim i patim.

20190622reus03

L’alcalde vallenc

En tot cas, manifestacions festives transgressores i necessàries, paròdia i mirall d’una societat imperfecta, que ha de fer broma de les seves misèries, que ens fan riure però també ens fan pensar. Com a arbocenc, que diria aquell alcalde vallenc que aspira a més, m’ho vaig passar d’allò més bé. Gràcies al ball de Dames i Vells, i a tots els convidats, per la diada. I per molts anys.

20190622reus23

Músics del ball vilanoví

Toca…!

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s