1919, un any de conflictes socials (1)

Enguany ha fet cent anys d’una mobilització especialment significativa en la història del moviment obrer, la coneguda com a vaga de la Canadenca, una vaga que s’inicià a Barcelona i va tenir ressò arreu del país. Les seves conseqüències, més enllà de l’àmbit local, foren importants per al conjunt de la classe treballadora: per primer cop s’acceptà la jornada laboral màxima de vuit hores, i la capacitat de negociació del sindicalisme, amb la CNT al capdavant, en va sortir molt reforçada i va obligar la patronal a formular noves estratègies per afrontar les reivindicacions obreres.

La vaga va començar el gener de 1919 quan l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro —coneguda com «La Canadenca» per ser filial de la Barcelona Traction Light and Power— va modificar les condicions de treball del personal, de facturació, i va acomiadar vuit treballadors. La resta del personal d’aquella secció es va declarar en vaga i la resposta de l’empresa fou l’acomiadament de 140 treballadors més. Com a resposta, es paralitzà tota l’empresa.

El 21 de febrer el Sindicat Únic d’Aigua, Gas i Electricitat de la CNT declarava la vaga a tot el sector i va implicar també les empreses participades per La Canadenca: Catalana de Gas, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i Societat General d’Aigües. Els vaguistes van ocupar l’empresa i començaren vagues, primer a Barcelona i després en altres poblacions, que van acabar paralitzant el país. Aquesta fou una mobilització en què la solidaritat entre els obrers fou cabdal.

La resposta de les patronals fou la repressió, la militarització d’alguns serveis i l’empresonament de centenars de persones. Malgrat tot, la mobilització va continuar. Sense electricitat, sense transports i amb els tallers aturats, el país estava paralitzat. S’hi van implicar molts sectors productius, per exemple, el tèxtil, amb una gran majoria de treballadores. Es va crear una caixa de solidaritat, a més de bancs d’aliments i de carbó, per fer front a les necessitats bàsiques de les famílies dels vaguistes. Els treballadors de la premsa es negaren a imprimir les disposicions del govern militar i exerciren la censura sobre les informacions a la lluita.

A començaments de març, les companyies d’aigua, gas i electricitat van donar un ultimàtum als treballadors amb un acomiadament general per a tots aquells que no es presentessin a la feina abans del dia 6. Però, finalment, la lluita va reeixir. El 19 de març tingué lloc una assemblea gegantina a la plaça dels braus de les Arenes, a Barcelona, i el comitè explicà que s’havien assolit els objectius. Es van readmetre els acomiadats i s’aconseguí la llibertat de la majoria de presos.

En aquest context, arreu de Catalunya van esclatar vagues en solidaritat amb Barcelona que reivindicaven la jornada de vuit hores durant la primavera de 1919. A Reus, l’any havia començat amb una vaga de tipògrafs. Ja acabada, el 23 de febrer, el Diario de Reus informava:

Anteayer tarde quedó Barcelona sin corriente eléctrica, no pudiendo circular los tranvias ni publicarse los periódicos de la tarde. La interrupción fué debida a haberse declarado en huelga los operarios de la Canadiense.
Ayer fue objeto de muchos comentarios lo sucedido anteayer en Barcelona con la electricidad, siguiéndose con interés durante todo el día de las incidencias ocurridas, siendo esperadas con avidez las noticias de dicha capital sobre la génesis del conflicto que se conviene unánimemente en considerar reviste extraordinaria gravedad.

El 29 de març, una comunicació del governador civil de Tarragona al Ministerio de Gobernación informa:

Autoridades Reus comunícanme que esta mañana declararon paro obreros fábricas y ramo construcción. Los de la fábrica sedera, que comenzaron trabajo, suspendiéronlo después de almorzar. Huelguistas explican actitud por solidaridad con los de Barcelona, que piden libertad procesados y detenidos Monjuich. Alcalde cree que el lunes se reanudará allí trabajo. Comerciantes reusenses decidieron no abrir tiendas, no registrándose ningún incidente. Muchos huelgistas marcharon campo hasta mañana noche.

Cal considerar, però, que en el cas de Reus la força del sindicalisme havia quedat prou debilitada després de vagues com les de 1915.

Al Priorat, el 1919 fou un any d’expansió del sindicalisme revolucionari: la CNT havia celebrat un míting al teatre de l’Artesana de Falset amb la participació de Llibertat Ròdenas, Felip Barjau o Josep Viadiu, presentats per Joaquim Llorens. Els sindicalistes van fer una campanya de propaganda per diverses poblacions.

A Bellmunt, la CNT era el sindicat majoritari a les mines de plom. Al febrer es va constituir el sindicat d’oficis varis després que, a mitjan gener, s’havia fet un míting a la Cooperativa Obrera Republicana. En aquell acte, Llibertat Ròdenas afirmava que «las sociedades no deben constituirse sólamente para obtener mejoras econòmicas, sino que han de tener la capacidad y altivez necesarias para negarse a trabajar en condiciones detestables, en donde ponen en todos los momentos su vida en peligro.» (Solidaridad Obrera, 14/1/1919)

Aquell hivern de 1919 començaren les vagues reivindicant la jornada de vuit hores a la mineria i en altres indústries. En el cas de Bellmunt cal esmentar la coordinació amb altres indústries del territori. La patronal intentà aturar-les anant a buscar mà d’obra aaltres indrets de l’Estat. Una crida, publicada al Boletín de la Comarca de Flix, ho explicitava:

En Camarasa, Bellmunt y Flix hay sinvergüenzas que habiendo hipotecado su dignidad, escriben a las provincias de Andalucía y Murcia para que vengan obreros de aquellas regiones para traicionar a los huelguistas de los pueblos mencionados. Esos miserables agentes de reclutación, engañan a los obreros a quienes escriben, diciéndoles que se ganan en esos trabajos sueldos fabulosos, cosa que es mentira […]. Las sociedades obreras de Andalucia y Murcia deben procurar que no venga ni un obrero a Flix, Camarasa y Bellmunt, cuyos obreros están en huelga por defender los derechos y la dignidad proletarias.
Obreros: Boicot a la empresa Electro Química de Flix. Boicot a la Canadiense. Boicot a la compañía minera de Bellmunt.

De Bellmunt, s’informava que «se han declarado en huelga 300 obreros de aquellas minas, continuando en el trabajo otros 150 trabajadores forasteros. Los huelguistas que son del país piden el 75 por ciento de aumento de sus jornales y la jornada de ocho horas». La pràctica de contractar miners en altres indrets de l’Estat fou continuada durant molts anys. Més enllà de moments concrets del conflicte, el cert és que la situació dels treballadors nouvinguts afavoria el seu control per part de l’empresa.

A les mines de Bellmunt i del Molar hi acudien obrers d’altres poblacions del Priorat. També el sindicalisme agrari experimentà un notable creixement. Segons el falsetà Josep Banqué, «els obrers i camperols de la comarca del Baix Priorat, afiliats a la CNT, es mobilitzaren disposats a iniciar accions decisives i per això s’armaren de tot el que tenien, escopetes, pistoles i dinamita». Aquesta insurrecció, però, no es va arribar a produir. A finals de març fou detingut Francesc Figueres, d’Ulldemolins, quan intentava coordinar l’actuació de diverses societats obreres.

L’activitat va retornar a Barcelona, a poc a poc, la segona quinzena de març, però a diferents indrets es mantenien vagues per aconseguir la jornada de vuit hores, una fita que es va assolir per a tots els treballadors i treballadores de l’Estat al cap de poques setmanes. El 3 d’abril, el govern espanyol decretava la jornada laboral de vuit hores. A la pràctica, la mesura tardaria anys a ser efectiva. A Reus, el 3 d’abril, la premsa informava que

Según noticias recibidas a última hora de ayer noche, va volviendo a su estado normal la vida de Barcelona, aunque no tan rápidamente como sería de desear. Los abastecimientos y servicios públicos se prestan con regularidad, habiendo aumentado notablemente la circulación rodada y empezando a prestar servicio bastante número de tranvias.

I també que

Han vuelto al trabajo 140 obreros de la fábrica de Bellmunt, esperándose seguirán igual conducta los 160 restantes.

El governador hi va enviar la guàrdia civil.

El ressò d’aquella vaga es va fer notar en la celebració del primer de maig, a Falset, que fou multitudinària, i, en els mesos següents, en el creixement dels sindicats locals de la CNT. L’octubre de 1919 es va constituir la Federació Comarcal de l’Alt i el Baix Priorat, i en moltes poblacions es creà el sindicat únic. Sindicalistes com Àngel Pestaña van fer estada a Cornudella o a Ulldemolins.

Les societats obreres crearen biblioteques i escoles per a petits i adults. L’agost de 1919, Felip Barjau, que exercia de mestre a Torroja del Priorat, fou expulsat del poble a punta d’escopeta pel sometent. Al setembre fou detingut a Reus, junt amb Àngel Pallejà, traslladat a la presó de Tarragona i després desterrat a Terol. A proposta de les societats obreres, l’Ajuntament acordà, el 3 d’octubre, manifestar la seva queixa en telegrames al governador civil i president del govern:

Ayuntamiento de Reus en sesión que acaba de celebrar por unanimidad acordó protestar enérgicamente contra violento atropello cometido con ciudadanos de ésta Ángel Pallejà y Felipe Barjau deteniéndolos por orden Gobernador Tarragona y trasladándolas a pie maniatados a dicha ciudad en altas horas de la noche, como viles criminales sin que hayan cometido la más ligera falta. Significarle además disgusto Corporación por tal hecho y rogarle encarecidamente sean puestos en libertad cuanto antes y esperando abrirá información para depurar responsabilidades.

(Continuarà)

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en memòria i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a 1919, un any de conflictes socials (1)

  1. Retroenllaç: 1919, un any de conflictes socials (2) | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s